Sordesa

Abstract

La comunicació interpersonal i intergrupal ha estat sempre una necessitat primordial entre els humans i fins i tot entre els integrants filogenèticament més antics del gènere Homo, ja que d’això en depenia la interrelació, la supervivència per advertir la presència de depredadors i competidors, i la cacera. El desenvolupament de les diverses formes de comunicació pot explicar-se mitjançant alguns esquemes de classificació, però deixant-los a banda i esmentant-les a doll, podem recordar el llenguatge emocional, el no verbal, la gestualitat, l’oralitat, els sons sense mots però plens de significat, com poden ser els guturals, determinats impactes amb les extremitats, els xiulets, la música, les arts gràfiques i altres. La comunicació ha tingut en ocasions un sol destinatari, o varis alhora, ha determinat el sorgiment de grups culturals i llengües, i a vegades s’ha intentat superar el territori personal i arribar a la transmissió a llarga distància; s’han emprat senyals de so, de llum o de foc, de fum, d’objectes que per la seva presència o absència duen una informació implícita. El so de les campanes, l’escriptura, el telègraf, el telèfon, la televisió, Internet, la fibra òptica, les TIC... Emulant els olímpics citius, fortius, altius, el bescanvi d’informació ha progressat exponencialment fins amarar-ho tot.