Percepcions i vivències davant de l’envelliment i la mort en persones grans en residències geriàtriques

Abstract

Introducció: L’etapa final de la vida sovint esdevé un moment crític de reflexió, especialment en persones grans institucionalitzades, que afronten no només el declivi físic, sinó també l’impacte emocional i social de l’envelliment. Segons Erikson (1982), en aquesta fase s’enfronten al dilema entre la integritat i la desesperança. Les creences religioses (Neimeyer et al., 2004) i l’entorn residencial (García & Del Barrio, 2001) poden ser factors protectors clau per a una millor adaptació emocional. Objectius: El present Treball de Final de Grau té com a objectiu principal explorar les percepcions i actituds envers la mort en persones majors de 65 anys residents en un centre geriàtric, així com analitzar la influència de la salut física i mental, les creences religioses, el suport social i l’entorn residencial sobre aquestes percepcions. Mètode: S’ha utilitzat una metodologia mixta. A nivell qualitatiu, s’han realitzat entrevistes semiestructurades a cinc participants; a nivell quantitatiu, s’ha administrat el qüestionari PRAM-R a cinc participants. Les dades qualitatives s’han analitzat mitjançant anàlisi temàtica i les quantitatives amb estadística descriptiva. Resultats: Els resultats mostren actituds molt diverses davant la mort, amb un paper rellevant de les creences religioses, la salut i el suport social. Les dones tendeixen a mostrar més por i evitació, mentre que els homes presenten una actitud més neutral i pragmàtica. El suport social i les activitats religioses del centre contribueixen al benestar emocional i a una millor acceptació del procés de morir. Conclusions: El benestar emocional davant la mort en persones grans institucionalitzades no és uniforme, sinó que depèn de factors personals, espirituals i contextuals. Es recomana implementar suports integrals que considerin aquestes dimensions per promoure una atenció centrada en la persona.

Introduction: The final stage of life is often a critical moment of reflection, especially for institutionalized older adults, who face not only physical decline but also emotional and social challenges. According to Erikson (1982), this phase involves the conflict between integrity and despair. Religious beliefs (Neimeyer et al., 2004) and the residential environment (García & Del Barrio, 2001) can act as protective factors for better emotional adaptation. Objectives: This undergraduate thesis aims to explore the perceptions and attitudes toward death among adults over 65 living in a geriatric residence, and to analyze how physical and mental health, religious beliefs, social support, and the residential context influence these perceptions. Method: A mixed-methods design was used. Qualitative data were collected through semi-structured interviews with five participants, and quantitative data using the PRAM R questionnaire with five participants. Thematic analysis and descriptive statistics were applied respectively. Results: The findings reveal highly diverse attitudes toward death, with religious beliefs, health status, and social support playing significant roles. Women tended to report higher fear and avoidance, whereas men showed more neutral and pragmatic attitudes. Social support and religious activities in the residence contributed to emotional well-being and better death acceptance. Conclusions: Emotional well-being regarding death among institutionalized older adults is not uniform but depends on personal, spiritual, and contextual factors. Comprehensive, person-centered support that addresses these dimensions is recommended.