Co-creation of a digital intervention to reduce hybrid-office sedentary behaviours and its associations with musculoskeletal symptoms
View/Open
This document contains embargoed files until 2026-12-12
Author
Other authors
Publication date
2025-12-12Abstract
Introducció: Els llargs períodes de temps assegut s’han associat a un augment del risc
d’una àmplia gamma de conseqüències negatives per a la salut, com ara la mortalitat
per totes les causes, les malalties cardiometabòliques o els trastorns
musculoesquelètics. El lloc de treball de l’oficina és l’àmbit on s’acumula la major part
del temps sedentari. Com a resultat de la pandèmia COVID-19, les feines d’oficina es
van convertir cada vegada més en treball híbrid, el qual combina treballar des de casa i
l’oficina. Aquesta nova modalitat laboral va continuar després de la pandèmia i, sembla
augmentar encara més els nivells de sedentarisme i, en conseqüència, podria empitjorar
encara més la salut i el benestar d’aquests treballadors. Especialment, el teletreball s’ha
associat amb un augment en la simptomatologia musculoesquelètica, el que és
parcialment explicat per l’augment del temps assegut. Tot i que l’evidència ha demostrat
que les intervencions al lloc de treball per interrompre i reduir el comportament sedentari
poden ser efectives, encara existeix una manca d’evidència sobre el seu impacte en el
context híbrid. Les estratègies digitals han demostrat tenir el potencial d’oferir
intervencions de canvi de comportament. Malgrat això, cap investigació ha examinat
l’efectivitat de tals enfocs en el teletreball o entorns híbrids. Per aquesta raó, és
fonamental desenvolupar i avaluar noves intervencions considerant els usuaris finals i
altres agents clau. Per tant, l’objectiu d’aquesta tesi va ser co-crear una intervenció
digital per reduir el comportament sedentari entre els treballadors d’oficina híbrids i
explorar els seus patrons d’activitat d’aquests treballadors, així com les seves relacions
amb els símptomes musculoesquelètics.
Metodologia: Aquesta tesis s’emmarca dins del programa Click2Move, en el qual dues
tesis diferents s’han centrat en el desenvolupament, implementació i avaluació del
programa. Concretament, la metodologia utilitzada al llarg d’aquesta tesi ha estat un
enfocament de mètodes mixtes que inclou una revisió sistemàtica, seguida d’una fase
de co-creació i una anàlisi de dades composicionals. Aquests components metodològics
s’han aplicat en quatre estudis individuals. En el primer, es va realitzar una revisió
sistemàtica i una meta-anàlisi per examinar l'efectivitat de les intervencions digitals en
el lloc de treball per reduir el comportament sedentari entre els treballadors d'oficina que
facin teletreball o no. El segon estudi es centra en arribar a un consens d’experts sobre
les estratègies laborals lliurades en format digital més factibles i utilitzables per reduir el
sedentarisme en un entorn de teletreball basat en les troballes de la revisió sistemàtica
de la literatura. En aquest estudi es va utilitzar un estudi Delphi modificat en el qual
també es van dur a terme grups de discussió. El tercer estudi es va desenvolupar
incorporant la informació obtinguda dels dos anteriors, però també d’altres estudis
qualitatius desenvolupats dins del programa Click2Move, el qual es tradueix en un estudi
de protocol per implementar i avaluar la intervenció desenvolupada. Aquest estudi
descriu el programa Click2Move i la implementació i avaluació del mateix. El quart i últim
estudi d’aquesta tesis, va utilitzar les dades basals del Click2Move per examinar els
patrons de comportament sedentari i d’activitat física dels treballadors híbrids, i va
examinar l’impacte potencial de reemplaçar temps assegut per activitat física d’intensitat
moderada a vigorosa sobre els símptomes musculoesquelètics a través d’enfocs
d’anàlisi composicional.
Resultats: La revisió sistemàtica va identificar una àmplia varietat d’intervencions i
elements tecnològics. El lliurament d'informació i materials educatius van ser les
estratègies més presentades, seguides dels recordatoris per interrompre el temps
assegut i de la retroalimentació. Els elements tecnològics, com ara missatges de text,
pàgines web, vídeos i ús d’aplicacions d’escriptori o de telèfon mòbil van ser les més
habituals per lliurar informació o recordatoris. Aquesta revisió va concloure que les
intervencions digitals multi-component (és a dir, incloent al menys dos nivells
d’estratègies: individuals, ambientals i/o socials o organitzatives) són efectives per reduir
el comportament sedentari dels treballadors d'oficina, mostrant una reducció de -29,9
(IC 95%: -45,3, -14,5) minuts per 8 hores de jornada laboral. Malgrat això, cap dels
estudis inclosos s’havien dut a terme un context de teletreball. El segon estudi va
identificar un total de 36 estratègies laborals, 18 de les quals van aconseguir un consens
considerant-se estratègies factibles per reduir el comportament sedentari en treballadors
d’oficina quan treballen des de casa. Els elements digitals per lliurar les estratègies
laborals es van dividir en cinc categories, incloent un total de 30 elements, 16 dels quals
es van considerar útils per lliurar les estratègies. Segons els experts, aquestes
estratègies podrien ser transferibles tant en un context d'oficina com a casa. A més, van
destacar la importància que els factors socials, individuals i ambientals, treballant de
manera conjunta, podrien facilitar i maximitzar la implementació de les estratègies, i
l’assoliment del canvi de comportament. A partir dels resultats de l’estudi de revisió de
la literatura i de l’estudi Delphi amb experts, en el tercer article es va definir i descriure
el protocol per a l’avaluació d’una intervenció digital multi-component (és a dir,
Click2Move). La intervenció consisteix en un rastrejador d’activitat que funciona
juntament amb una aplicació de telèfon mòbil per reduir el comportament sedentari
ocupacional en treballadors d'oficina híbrids. Finalment, el quart estudi va trobar que els
treballadors d’oficina híbrids seuen 10.95 hores al dia, el que es tradueix en 6.46 hores
laborals asseguts (hores per 8 hores de la jornada laboral). Els dies de teletreball el
temps assegut és més elevat (6.62 h/8h jornada laboral) que aquells dies de treball a
l’oficina (6.28 h/8h jornada laboral; p<0.001). A més, els treballadors híbrids realitzen
menys activitat d’intensitat moderada a vigorosa els dies de teletreball (0.08 h/8h jornada
laboral) que a l’oficina (0.18 h/8h jornada laboral; p<0.001). Referent a l’activitat física
d’intensitat lleugera, encara que es van trobar diferències estadísticament significatives
entre contextos (p<0.001), la diferència és petita, sent més elevada en el teletreball (0.28
i 0.27 h/8h jornada laboral). El temps assegut total es va associat a símptomes
musculoesquelètics (OR: 2.75, IC 95%: 1.24, 6.55), però substituir aquest temps amb
activitat física d’intensitat moderada a vigorosa es va associar a una reducció gradual
en les odds d’aquests símptomes, arribant a una estimada odd ratio the 0.45 després
de substituir 60 minuts.
Conclusions: Els resultats d'aquesta tesi contribueixen al desenvolupament i
implementació de futures intervencions digitals destinades a impactar positivament
sobre el sedentarisme i els seus efectes associats sobre la salut dels treballadors
híbrids. A més, les troballes d’aquesta tesi proporcionen informació sobre els diferents
patrons d'activitat i de comportament sedentari segons el context en el que treballen
(casa o oficina), així com el seu impacte en el benestar i la salut dels treballadors híbrids,
contribuint a les polítiques de teletreball i salut pública.
Document Type
Thesis
Document version
Published version
Language
English
Subject (CDU)
615 - Pharmacology. Therapeutics. Toxicology
Pages
246 p.
Publisher
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Note
Programa de Doctorat: Ciències de l'Esport i el Moviment Humà
Recommended citation
This citation was generated automatically.
This item appears in the following Collection(s)
- Tesis doctorals [320]
Rights
Tots els drets reservats
