L’ús de la llengua en les novel·les de «La Negra» , de La Magrana

Abstract

Un dels trets característics de la novel·la criminal és l’ús que es fa de la llengua. Sovint s’utilitzen estratègies com poden ser l’argot, els barbarismes o els manlleus per dotar la història de versemblança. L’argot català navega entre la permissivitat i la normativització, dos processos que sovint topen quan es tracta de la llengua escrita. Aquest article pretén fer una revisió de l’ús que s’ha fet de la llengua en obres traduïdes i obres escrites en català que formen part de la col·lecció «La Negra» (1986-1998), d’Edicions de La Magrana, la primera col·lecció especialitzada en novel·la criminal que no només va comptar amb traduccions, sinó també amb produccions purament catalanes. L’estudi es fa a partir de les novel·les, de la correspondència i dels informes de lectura de l’època.