Avaluació de la viabilitat, l’adequació diagnòstica i l’acceptació d’un model de videointerconsulta pediàtrica aguda a l’atenció primària de l’àmbit rural de Catalunya

Abstract

La tesi analitza la implementació d’un model de videoconsulta pediàtrica aguda sincrònica, anomenada videointerconsulta, que inclou exploració física remota i té lloc entre professionals sanitaris, un dels quals es troba físicament amb el pacient, en l’àmbit de l’atenció primària rural. En un context de reorganització de l’atenció pediàtrica i d’expansió de la salut digital, se n’avalua la viabilitat, l’adequació diagnòstica i la satisfacció d’usuaris i professionals. Mitjançant un estudi prospectiu amb 200 infants atesos per patologia aguda, es compara la videointerconsulta amb la visita presencial, considerada prova de referència. Malgrat algunes limitacions, amb diferències segons la naturalesa de la patologia valorada, els resultats mostren una bona viabilitat, una alta concordança diagnòstica i una elevada exactitud global, així com una valoració positiva per part de les famílies i dels professionals. Així doncs, aquest model podria millorar l’accés a l’atenció sanitària i contribuir a reduir les desigualtats en salut en entorns rurals.

La tesis analiza la implementación de un modelo de videoconsulta pediátrica aguda sincrónica, denominada videointerconsulta, que incluye exploración física remota y se desarrolla entre profesionales sanitarios, uno de los cuales se encuentra físicamente con el paciente, en el ámbito de la atención primaria rural. En un contexto de reorganización de la atención pediátrica y de expansión de la salud digital, se evalúan la viabilidad, la adecuación diagnóstica y la satisfacción de usuarios y profesionales. Mediante un estudio prospectivo con 200 niños atendidos por patología aguda, se compara la videointerconsulta con la visita presencial, considerada prueba de referencia. A pesar de algunas limitaciones y diferencias según la naturaleza de la patología evaluada, los resultados muestran una buena viabilidad, una alta concordancia diagnóstica y una elevada exactitud global, así como una valoración positiva por parte de familias y profesionales. Este modelo podría mejorar el acceso a la atención sanitaria y contribuir a reducir las desigualdades en salud en entornos rurales.

This thesis analyses the implementation of a synchronous acute paediatric video consultation model, referred to as “videointerconsulta”, which incorporates remote physical examination and takes place between healthcare professionals, one of whom is physically present with the patient, within rural primary care settings. In a context of paediatric care reorganisation and expansion of digital health, its feasibility, diagnostic adequacy, and user and professional satisfaction are evaluated. Through a prospective study involving 200 children presenting with acute conditions, video consultation is compared with the face-to-face visit, considered the reference standard. Despite certain limitations and differences depending on the type of pathology assessed, the findings demonstrate good feasibility, high diagnostic concordance, and high overall accuracy, together with positive evaluations from both families and professionals. This model may improve access to healthcare and contribute to reducing health inequalities in rural areas.