Ensenyar a aprendre cooperativament a la Universitat

Abstract

Aquesta tesi descriu el procés de disseny, desenvolupament i avaluació d’instruments de suport a l’Aprenentatge Cooperatiu a la universitat, aplicats en tres titulacions de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia de la UVic-UCC: el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, el Grau de Psicologia i els Graus de Mestres d’Educació Primària i d’Educació Infantil. S’inscriu en el marc de l’educació inclusiva i del Programa CA/AC (Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar), adoptant un disseny d’estudi de cas múltiple. La recerca persegueix tres objectius principals: (1) analitzar les idees prèvies dels estudiants sobre l’Aprenentatge Cooperatiu; (2) valorar la idoneïtat i l’impacte dels instruments de suport des de la seva perspectiva; i (3) avaluar-ne l’impacte des de la visió del professorat. Metodològicament, l’estudi combina dades qualitatives i quantitatives integrant qüestionaris, registres d’àudio i grups de discussió. En conclusió, els instruments de suport es mostren pertinents i transformadors, i consolida la cooperació com una pràctica habitual i significativa en la docència universitària.

This doctoral thesis describes the process of design, development, and evaluation of support instruments for Cooperative Learning in higher education, implemented across three degree programmes at the Faculty of Education, Translation, Sports and Psychology of UVic-UCC: the Bachelor’s Degree in Physical Activity and Sports Sciences, the Bachelor’s Degree in Psychology, and the Bachelor’s Degrees in Primary and Early Childhood Education. The study is framed within the principles of inclusive education and the CA/AC Programme (Cooperate to Learn / Learn to Cooperate), adopting a multiple case study design. The research pursues three main objectives: (1) to analyse students’ prior conceptions about cooperative learning; (2) to assess the suitability and impact of the support instruments from the students’ perspective; and (3) to evaluate the impact of the instrumentst from the lecturers’ point of view. Methodologically, the study combines qualitative and quantitative data integrating questionnaires, audio recordings, and discussion groups. In conclusion, the support instruments prove to be relevant and transformative, strengthening cooperation as a habitual and meaningful practice in university teaching.