Mostrar el registro sencillo del ítem
El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí
dc.contributor | Estudis Universitaris de Vic. Facultat de Traducció i Interpretació d'Osona | |
dc.contributor.author | Sanmartí Roset, Carme | |
dc.date.accessioned | 2012-12-19T12:29:27Z | |
dc.date.available | 2012-12-19T12:29:27Z | |
dc.date.created | 1994 | |
dc.date.issued | 1994 | |
dc.identifier.citation | Sanmartí Roset, Carme. "El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí". A: Estudis d'història agrària, 1994, núm. 10, pàg. 143-155. | ca_ES |
dc.identifier.issn | 0210-4830 | |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10854/1968 | |
dc.description.abstract | Malgrat que el mas es considera una unitat d'explotació de caracter familiar, les múltiples tasques que s'hi havien de fer obligaven sovint els amos a cercar mà d'obra fora de la familia. Aquesta necessitat augmentava a mesura que el conjunt de les terres sobrepassava I'extensió necessaria per a garantir I'autosuficiència familiar. En aquest article ens proposem d'analitzar el volum i la incidència del treball dels jornalers en el conjunt de les tasques d'un mas, a travès de l'exemple del mas Santmartí. Es tracta d'un mas que actualment pertany al municipi de Sallent, a la comarca del Bages, que ja apareix documentat a l'edat mitjana com un dels masos integrants de la quadra i la parroquia de Sant Martí de Serraïma. Va sobreviure a la crisi del segle XIV, de la qual es va beneficiar aglutinant masos rònecs. A partir del segle XVIII va iniciar una expansió del conreu dels cereals, de l'olivera i, sobretot, de la vinya, que es va mantenir fins a la segona meitat del XIX -cal no oblidar que el Bages era una comarca essencialment vitícola. Però, tot i que els amos van incrementar el nombre de vinyes que explotaven directament, van optar per establir-ne una gran part a rabassa. Així, doncs, segons l'amillarament, l'any 1861 l'hereu portava en conreu directe 23 Q 1 lq de cereals, 6 Q d'oliveres i 35 Q 4q de vinya. Alhora, 96 Q 4 q eren menades per rabassaires. És evident que les extensions de conreus explotades directament pels hereus exigien ma d'obra suplementària, de fora del nucli familiar. | ca_ES |
dc.format | application/pdf | |
dc.format.extent | 13 p. | ca_ES |
dc.language.iso | cat | ca_ES |
dc.publisher | Universitat de Barcelona | ca_ES |
dc.relation.isformatof | Reproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99666 | |
dc.rights | (c) Universitat de Barcelona, 1994 | |
dc.rights | Tots els drets reservats | ca_ES |
dc.subject.other | Masos, masies, etc. -- Catalunya | ca_ES |
dc.subject.other | Treballadors agrícoles | ca_ES |
dc.title | El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí | ca_ES |
dc.type | info:eu-repo/semantics/article | ca_ES |
dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | ca_ES |
dc.type.version | info:eu-repo/publishedVersion | ca_ES |
dc.indexacio | Indexat a CARHUS+ | ca_ES |
Ficheros en el ítem
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
-
Articles [1.414]