| dc.description.abstract | Hom hauria de poder pronunciar una lliçó, àdhuc inaugural, sense preguntar-se amb
quin dret la pronuncia: la institució és ací per descartar tant aquest interrogant com l’angoixa lligada
a l’arbitrarietat del fet que apareix en aquests moments inicials». Les paraules amb què el sociòleg
Pierre Bourdieu iniciava la seva lliçó d’ingrés al College de France sota el títol «Lliçó sobre la
lliçó»1 em permeten d’engegar, també a mi, fent al·lusió als motius que em col·loquen en aquesta
estrada dirigint unes paraules a tots vostès. En aquesta ocasió, la legitimitat delegada per la institució
en la meva persona per tal de pronunciar la lliçó inaugural del curs 1997-98 a la Universitat de
Vic pot justificar-se per raons afegides: aquests dies s’escau el vintè aniversari de l’inici de l’activitat
acadèmica a l’Escola Universitària de Mestres «Balmes», l’any 1977. Un aniversari que coincideix
amb la transformació de l’Escola en Facultat d’Educació en el primer any de la Universitat de Vic.
Aquestes raons han provocat que, per la meva condició de Degà de l’esmentada Facultat, sigui avui
aquí iniciant el parlament inaugural del curs 1997-98. Voldria, doncs, agrair aquest honor que accepto
en nom de la Facultat d’Educació i apel·lo a la benvolença de vostès i a la comprensió dels
meus col·legues, tot esperant que el text que ara llegiré no formi part del gènere més trist dels escrits
que, segons Lichtenberg, són «aquells que no contenen el raonament suficient per a convèncer
ni l’enginy suficient per a delectar". | ca_ES |
