Show simple item record

dc.contributorUniversitat de Vic. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes
dc.contributor.authorUgarte i Ballester, Xus
dc.date.accessioned2014-01-22T13:22:02Z
dc.date.available2014-01-22T13:22:02Z
dc.date.created2012
dc.date.issued2012
dc.identifier.citationUgarte Ballester, X. (2012). Parler petit nègre o una pincelada fraseológica de la visión de la lengua del otro. Paremia, (21), 141-150.ca_ES
dc.identifier.issn1132-8940
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10854/2644
dc.description.abstractEl artículo intentará ofrecer una pincelada sobre qué nos deparan las unidades fraseológicas de diversas procedencias cuando se refieren a otras lenguas o a sus hablantes. La connotación es casi siempre peyorativa para la lengua del otro, se trate de una variante vernácula minorizada, como el patués, o de cualquier idioma extranjero ininteligible y por ello molesto a los autóctonos. El prejuicio lingüístico, constante universal que persiste en nuestro mundo globalizado bajo diversas formas, puede originarse por circunstancias históricas, en el caso de contactos entre pueblos por movimientos migratorios, conflictos bélicos o directamente por invasiones. Sería el caso del pidgin English para los súbditos de Su Majestad que se vieron obligados a aprender la lengua del Imperio, o del parler petit nègre de los africanos orientales en el siglo XIX. La algarabía es ahora sinónimo de confusión lingüística y antaño de lengua árabe, incomprensible para los peninsulares, «que hablaban en cristiano». En otras ocasiones, se trata del estereotipo de la cultura remota desconocida, como «Me suena a chino». Nuestra cata abarcará, entre otros, ejemplos en inglés, francés, castellano y catalán.ca_ES
dc.description.abstractL’article essaiera de présenter, à grands traits, ce que les unités phraséologiques de différentes provenances, qui font référence à d’autres langues, ou à leurs locuteurs éveillent en nous. La langue de l’autre est presque toujours perçue péjorativement qu’il s’agisse d’une variante vernaculaire minoritaire, comme le patois, ou de n’importe quelle autre langue étrangère inintelligible et par conséquent gênante pour les autochtones. Le préjugé linguistique, une constante universelle qui persiste dans notre monde globalisé sous des formes diverses, peut trouver son origine dans des circonstances historiques, tels les contacts entre peuples suite à des mouvements migratoires, à des conflits armés ou carrément des invasions. Ce serait le cas du pidgin English pour les sujets de Sa Majesté obligés à apprendre la langue de l’Empire, ou du parler petit nègre des africains. L’algarabía, aujourd’hui synonyme de confusion linguistique et autrefois de langue arabe, était incompréhensible pour les péninsulaires, «qui parlaient chrétien». En d’autres occasions, c’est le recours au stéréotype de la culture éloignée et inconnue qui est utilisé, comme Me suena a chino. Des exemples divers seront donnés en anglais, français, espagnol et catalan..ca_ES
dc.formatapplication/pdf
dc.format.extent10 p.ca_ES
dc.language.isospaca_ES
dc.publisherParemia. Asociación cultural independienteca_ES
dc.rights(c) Paremia. Asociación cultural independiente
dc.rightsTots els drets reservatsca_ES
dc.subject.otherFraseologiaca_ES
dc.titleParler petit nègre: una pincelada fraseológica y léxica de la visión de la lengua del otroca_ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_ES
dc.type.versioninfo:eu-repo/publishedVersionca_ES
dc.indexacioIndexat a CARHUS+ca_ES
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess


Files in this item

 

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Share on TwitterShare on LinkedinShare on FacebookShare on TelegramShare on WhatsappPrint