Censura de l’amoralitat femenina de Senyora ambaixadora. Teatre de bulevard de postguerra de Xavier Regàs

Abstract

La repressió franquista té efectes devastadors des del 1939 sobre la cultura catalana. El 1946, però, es comença a autoritzar traduccions, sempre literàries. Però no és fins a mitjan anys cinquanta que s’autoritza la traducció d’actualitat i la representació de teatre traduït. En aquest context, Xavier Regàs Castells pot traduir, adaptar, escriure o representar teatre de bulevard amb un èxit notable. Senyora ambaixadora n’és un exemple. Escrita en espanyol el 1949, es presenta a la censura el 1955 en traducció catalana d’ell mateix. La censura n’autoritza una representació mutilada al Romea, però no s’arriba a escenificar. Al cap de cinc anys torna a passar per censura, ara en una nova versió en espanyol. Aquesta Señora embajadora del 1960 s’estrena al petit Teatre Guimerà no sense una retallada dràstica del text. Els censors de l’obra consideren que ofereix una visió del matrimoni, de les relacions extramatrimonials i, en general, del paper de la dona, allunyada dels cànons del nacionalcatolicismo, i per tant, «frívola i immoral».

The effects of Francoist repression on Catalan culture from 1939 onward were devastating. Beginning in 1946, however, some translations into Catalan were authorized; these were in all cases literary translations. Not until the mid nineteen-fifties would Catalan translations of current events and theatrical performances be authorized. In this context, Xavier Regàs Castells would translate, adapt, write, and put on productions of boulevard theatre with success. One example of this is Senyora ambaixadora. Written in Spanish in 1949, it was submitted to the censors in 1955 in Regas’s Catalan translation. A hacked-up version was authorized for performance at the Teatre Romea, but it was never staged. Five years later it again faced the censors’scrutiny, this time in a new Spanish-language version. This 1960 version, Señora embajadora, which debuted at the small Teatre Guimerà, was severely blue-penciled. The censors reported that the play depicted a view of matrimony, extramarital relations, and the role of women in general that deviated from the canons of National Catholicism, and it was therefore «frivolous and immoral.»