Show simple item record

dc.contributorUniversitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
dc.contributor.authorRiba Sanmartí, Caterina
dc.date.accessioned2015-11-13T09:15:16Z
dc.date.available2015-11-13T09:15:16Z
dc.date.created2015
dc.date.issued2015
dc.identifier.citationRiba Sanmartí, C. (2015). Maria-mercè marçal: Tradició/traducció/creació. Estudis Romanics, 37, 471-481.ca_ES
dc.identifier.issn0211-8572
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10854/4349
dc.description.abstractQuan volgué agafar la ploma, Maria-Mercè Marçal constatà la manca de referents femenins dins el cànon literari i experimentà una profunda sensació d’orfenesa. La poeta decidí llavors que calia espolsar i recobrar autores per tal de proveir models femenins a les noves generacions, i es proposà crear una «genealogia femenina», una xarxa d’escriptores que transcendís èpoques i llengües, i que la portà a participar en recitals i taules rodones, fer antologies femenines, realitzar estudis sobre algunes escriptores i traduir-ne d’altres. La tasca de recuperació i la de creació es fusionaren i acabà convertint la seva pròpia obra en espai de trobada. En aquest article analitzarem el paper de mediadora de la poeta, tant a través de les traduccions al català de les escriptores que ella anomenava «mares literàries» com de la incorporació d’aquestes autores en la seva obra de creació. Concretament, ens centrarem en dos casos en què la frontera entre traducció i creació es desdibuixa: les traduccions de versos de Renée Vivien, que trobem integrades en la novel·la La passió segons Renée Vivien, i les traduccions d’una selecció de poemes d’Anna Akhmàtova, autora que deixà una clara empremta en el darrer poemari de Marçal, Raó del cos. Si bé les dues iniciatives partiren de la fascinació de Marçal per les autores i de la necessitat de fer-ne la lectura més íntima possible, les estratègies traductològiques foren completament diferents. La poeta dominava la llengua i la tradició literària franceses a la perfecció però, en canvi, desconeixia el rus, de manera que reescrigué els poemes d’Akhmàtova a partir de les traduccions literals de la seva amiga Monika Zgustova. Marçal fou la divulgadora de Vivien i d’Akhmàtova dins el panorama català, autores que havien estat fins llavors pràcticament desconegudes.ca_ES
dc.formatapplication/pdf
dc.format.extent11 p.ca_ES
dc.language.isocatca_ES
dc.publisherInstitut d'Estudis Catalansca_ES
dc.rightsAquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commonsca_ES
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ca_ES
dc.subject.otherMarçal, Maria Mercè, 1952-1998 -- Crítica i interpretacióca_ES
dc.subject.otherMarçal, Maria Mercè, 1952-1998 -- Traduccionsca_ES
dc.titleMaria-Mercè Marçal: Tradició/traducció/creacióca_ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_ES
dc.identifier.doihttps://doi.org/10.2436/20.2500.01.186
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_ES
dc.type.versioninfo:eu-repo/publishedVersionca_ES
dc.indexacioIndexat a SCOPUSca_ES
dc.indexacioIndexat a CARHUS+ca_ES


Files in this item

 

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Aquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commons
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Share on TwitterShare on LinkedinShare on FacebookShare on TelegramShare on WhatsappPrint