Eficàcia d’una intervenció fisioterapèutica basada en l’estimulació de la motricitat gruixuda pel tractament de la plagiocefàlia posicional

Abstract

La plagiocefàlia posicional es defineix com a una deformitat cranial asimètrica, sense sinostosis produïda per l’aplicació de forces de pressió constants i unilaterals a la part posterior del crani. Aquesta patologia pot aparèixer al naixement o en els primers mesos de vida, afectant sobretot els nens entre 0 i 18 mesos de vida. El present estudi es centra en aquesta patologia, ja que avui dia és el motiu de consulta més freqüent en neuropediatria pel fet que hagi tingut un augment significatiu de la seva incidència aquests últims anys, el qual s’ha caracteritzat com a una epidèmia. Per la realització d’aquest estudi, s’utilitza una metodologia de tipus quantitativa, experimental, longitudinal i prospectiva. L’objectiu és d’avaluar l’eficàcia de l’estimulació del desenvolupament motriu en fisioteràpia pediàtrica per millorar la condició de salut dels nens de 0 a 18 mesos, diagnosticats de plagiocefàlia posicional. L’àmbit d’aquest estudi és l’hospital Necker en París, en el qual es captaran 42 nens entre 0 i 18 mesos diagnosticats de plagiocefàlia posicional i que s’han seleccionat de la població d’estudi a través d’un mostreig aleatori simple. Els nens es reparteixen en dos grups de 21 nens, de manera aleatòria. Al grup control, se li aplica el tractament de fisioteràpia convencional, és a dir massatges, estiraments i mobilitzacions cervicals. L’altre grup se sotmet al tractament de fisioteràpia convencional al qual afegim una intervenció de fisioteràpia experimental consistint en l’estimulació de les diferents etapes del desenvolupament motriu. Per avaluar l’eficàcia de la tècnica experimental, utilitzem unes variables que són l’índex de plagiocefàlia posicional, l’escala Alberta (AIMS) i el test de mesura de la funció motora (GMFM). Avaluem aquestes variables abans i després de la intervenció per detectar canvis. Els resultats obtinguts s’analitzen a través del programa “Statistical Package for the Socials Sciences” (SPSS) i elaborem conclusions que podrem extrapolar a la població d’estudi en el cas que els resultats siguin significatius. Les principals limitacions que podem trobar en aquest estudi són: l’abandó de l’estudi per causa mèdica o per falta d’adherència dels pares a la proposta del tractament, l’aparició d’un retard del desenvolupament motriu per una malaltia que apareix en paral·lela, la dificultat en la captació dels participants pel fet que la plagiocefàlia està infradiagnosticada o també una inversió econòmica massa important per realitzar-ho. Al final, la utilitat d’aquest estudi és d’establir noves estratègies de tractament fisioterapèutic per una patologia amb una incidència que ha crescut molt en els últims anys.

The positional plagiocephaly is defined as an asymmetric cranial deformity without synostosis produced by applying constant and unilateral pressure forces on the back of the skull. This condition can occur at birth or in the first months of life, affecting mainly children between 0 and 18 months. This study focuses on this disease because, today it is the most frequent reason of neuropediatrics consultations due to the significant increase of its incidence in the recent years, which has been characterized as an epidemic. To realize this study, we used a quantitative, prospective, experimental and longitudinal method. The purpose of this study was to evaluate the effectiveness of a physical therapy based on a stimulation of the motor development in pediatric physical therapy to improve the health condition of children from 0 to 18 months diagnosed with positional plagiocephaly. The scope of this investigation is the Hospital Necker in Paris, where we selected by a simple random sampling, 42 children from 0 to 18 months old and diagnosed with positional plagiocephaly. The children have been divided in two groups of 21 children. In the first group called the control group, we realized the basic physical therapy that consists in massage, cervical stretching and mobilization. In the other group, called the experimental group we applied the basic physical therapy and the experimental intervention that consists in stimulate the different motor stapes development. To evaluate the effectiveness of the experimental intervention, we used variables that are the index of positional plagiocephaly, the Alberta infant motor scale and the gross motor function measure. We assessed these variables before and after the intervention to determine if there have been changes. After, we analyzed the results with a program called Statistical Package for the Socials Sciences (SPSS) and we extracted conclusions that could be generalized to the global population of the study if the results are significant. The main limitations that we can find in this study are the retirement of the study due to a medical cause or a lack of motivation from the parents to the proposed treatment, the occurrence of motor development delay due to a parallel disease, the difficulty to recruit participants for the study due to an underdiagnosis of this disease or also, an economic cost, too expensive to realize it. Finally, the usefulness of the study is to establish news strategies of treatment through physical therapy for a disease, which has an incidence that had grown so much in the recent years.