Ús de Facebook en població universitària

Abstract

El gran desenvolupament que internet i les xarxes socials han experimentat en els últims anys ha facilitat que les persones es comuniquin socialment com mai s’havia pogut fer fins aleshores. Per aquest motiu el present estudi té dos objectius principals, el primer d’aquests és caracteritzar l’ús de Facebook que fa la població universitaria, mentre que el segon és estudiar l’impacte que té aquest ús sobre l’auto-estima i el benestar psicològic dels estudiants universitaris. Amb aquest ànim es va administrar una bateria de 4 qüestionaris d’auto-informe a una mostra de 70 estudiants universitaris formada per un qüestionari de caracterització d’ús de Facebook, el Bergen Facebook Addiction Scale per conèixer si hi ha casos d’abús a aquesta xarxa social, l’Escala Rosenberg que avalua l’autoestima dels participants i l’Escala de Benestar Psicològic de Ryff que avalua el benestar psicològic. La mitjana d’ús de Facebook és de 40 minuts diàris, cosa que suggereix que no hi ha un abús de Facebook per part de la majoria dels estudiants universitaris. Tot i això, es pot observar la importancia que dónen els participants a la valoració dels altres i també existeix un sentiment de culpabilitat al perdre el temps connectat. A més a més, els resultats indiquen que la xarxa social més utilitzada per part dels estudiants universitaris és Instagram. Per altra banda, no s’han trobat resultats significatius entre l’ús de Facebook i l’autoestima. En relació al benestar psicològic s’ha trobat una relació significativa amb el creixement personal i una relació marginalment significativa amb els propòsits a la vida al comparar els estudiants que més i menys utilitzen Facebook.

El gran desenvolupament que internet i les xarxes socials han experimentat en els últims anys ha facilitat que les persones es comuniquin socialment com mai s’havia pogut fer fins aleshores. Per aquest motiu el present estudi té dos objectius principals, el primer d’aquests és caracteritzar l’ús de Facebook que fa la població universitaria, mentre que el segon és estudiar l’impacte que té aquest ús sobre l’auto-estima i el benestar psicològic dels estudiants universitaris. Amb aquest ànim es va administrar una bateria de 4 qüestionaris d’auto-informe a una mostra de 70 estudiants universitaris formada per un qüestionari de caracterització d’ús de Facebook, el Bergen Facebook Addiction Scale per conèixer si hi ha casos d’abús a aquesta xarxa social, l’Escala Rosenberg que avalua l’autoestima dels participants i l’Escala de Benestar Psicològic de Ryff que avalua el benestar psicològic. La mitjana d’ús de Facebook és de 40 minuts diàris, cosa que suggereix que no hi ha un abús de Facebook per part de la majoria dels estudiants universitaris. Tot i això, es pot observar la importancia que dónen els participants a la valoració dels altres i també existeix un sentiment de culpabilitat al perdre el temps connectat. A més a més, els resultats indiquen que la xarxa social més utilitzada per part dels estudiants universitaris és Instagram. Per altra banda, no s’han trobat resultats significatius entre l’ús de Facebook i l’autoestima. En relació al benestar psicològic s’ha trobat una relació significativa amb el creixement personal i una relació marginalment significativa amb els propòsits a la vida al comparar els estudiants que més i menys utilitzen Facebook.