Identification of socio-ecological connection in Rete ZUB

Abstract

Rete ZUB is a non-profit public-private partnership (Borromeo Wetland Network – Rete Zona Umida Borromeo). It aims to extend a successful initiative a broader geographical area. This initiative was carried out in Peschiera Borromeo, south-east of Milan in Lombardy, within the Watermill project and focused on increasing agricultural productivity, environmental sustainability and social solidarity. The identification of socio-ecological connectors between wetlands in this area was performed through an agreement between Antico Mulino ltd and Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya. The project is based on an interactive map which allows us to understand new possibilities for connecting high points of biodiversity, mitigating the effects of climate change in Mediterranean regions. Social and ecological values are featured to determine the connection between the existing wetlands and management advice for improving the worst socio-ecological connectors. Finally, some new potential wetlands have been identified to become reservoirs for excessive rainfall waters and new research projects.

Rete ZUB és una associació públic-privada sense ànim de lucre, formant l’anomenada Xarxa d’Aiguamolls Borromeo. El seu objectiu és estendre el projecte realitzat en una àrea geogràfica més àmplia. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme a Peschiera Borromeo, al sud-est de Milà a Lombardia, emmarcat en el projecte de Antico Mulino, centrant-se en augmentar la productivitat agrícola, la sostenibilitat ambiental i la solidaritat social. La identificació socio-ecològica dels connectors entre els aiguamolls d’aquesta àrea s’ha realitzat a través d’un acord entre Antico Mulino ltd i la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya. El projecte es basa en un mapa interactiu que permet entendre noves possibilitats per connectar alts punts de biodiversitat, mitigant els efectes del canvi climàtic en les regions mediterrànies. Els valors socials i ecològics es caracteritzen per determinar la connexió entre els aiguamolls existents i la corresponent gestió per millorar els pitjors connectors identificats. Finalment, alguns aiguamolls potencials s’han identificat podent ser reservoris per a l’excés d’aigua en fortes precipitacions i per a nous projectes de recerca científica.