Relació de l'autoestima i el locus de control amb els comportaments agressius en una mostra d'adolescents

Abstract

L’objectiu del present treball és explorar l’autoestima, el locus de control i l’agressió en una mostra de 85 adolescents (32 nois i 53 noies) que cursen 4t de secundària i 1r i 2n batxillerat d’entre 15 i 18 anys per, posteriorment, analitzar la relació entre aquestes variables. S’ha utilitzat l’escala d’autoestima de Rosenberg (1965), adaptada per Atienza, Moreno i Balaguer (2000); l’escala de locus de control (LOC; Rotter, 1966) adaptada per Perez-García (1984); i el qüestionari d’agressió de Buss i Perry (1992), adaptat per Andreu (2002), el qual inclou les escales d’agressivitat física, verbal, ira i hostilitat. Els resultats mostren la distribució dels participants en les tres variables analitzades i, els nois obtenen puntuacions significativament més elevades que les noies en autoestima, tot i que en les altres dues variables estudiades no s’han trobat diferències significatives. El coeficient de correlació d’Spearman mostra que l’autoestima correlaciona de forma significativa i negativa amb la hostilitat (p = ,001), mentre el LOC correlaciona significativament i de forma positiva amb la ira (p = ,027) i la hostilitat (p = ,001), per tant, com més elevada sigui l’autoestima més disminuirà, alhora, la hostilitat i, com més extern sigui el LOC, més elevats seran els nivells d’ira i hostilitat. Tot i això, no s’ha trobat cap correlació estadísticament significativa entorn l’autoestima, el LOC i les escales d’agressivitat física i verbal. Finalment, augmentar el nivell d’autoestima i fomentar el LOC intern en la mostra estudiada, ajudaria a disminuir els nivells d’ira i hostilitat.