| dc.description.abstract | La psicologia existencialista defineix el sentit - o propòsit vital - a partir d’una tensió actitudinal per
a resoldre, directament relacionada amb la situació present que cada individu viu, de caràcter
singular i única. Autors existencialistes van recuperar la teoria de Frankl per a desenvolupar tests
psicològics (PiL-Test i Logo-Test) que avaluen el grau de frustració existencial de la persona
enquestada. En aquest treball es proposa un estudi Ex-Post Facto retrospectiu per a tractar
d’observar el comportament que adquireix el sentit de vida com a variable dependent (tendència de
puntuació mitjana i grau de significació), en front a determinades característiques sociològiques
tractades com a variables independents (edat, gènere, ingressos econòmics, professió, nivell
d’estudis, creences religioses i el grau de dependència a les tecnologies i xarxes socials). La mostra
de l’estudi és de 126 persones, organitzades entre les quatre últimes etapes de desenvolupament
psicosocial d’Erickson, que han estat qüestionades amb els tests existencialistes esmentats i un
qüestionari sociològic per a classificar la mostra en diferents categories respecte les variables
anteriors. Els resultats, mostren una tendència a afavorir el sentit de vida respecte una major edat, el
sexe femení, tenir creences religioses i les professions d’indústria, serveis i alts càrrecs. El nivell
d’estudis i la dependència a les tecnologies semblen seguir tendències no esperades. Finalment, cal
destacar que la professió està significativament relacionada amb la frustració existencial i el sentit
de vida, i s’accepta la visió existencial de Frankl referent a la tensió com a vehicle de motivació per
a assolir un sentit de vida i arribar a l’autorealització. | es |
