Quins són els determinants que influeixen en la recaiguda simptomatològica dins l’esquizofrènia?. Impacte d’una intervenció psicoeducativa breu prèvia a l’alta dins d’una mostra preliminar

Abstract

L’esquizofrènia és un dels trastorns mentals més severs en el qual un 80% dels casos experimenten com a mínim una recaiguda en els primers cinc anys posteriors a la recuperació. Un dels objectius del present estudi és conèixer a nivell teòric els determinants de recaiguda i descriure’n la distribució dins la mostra de l’estudi en tant que cada recaiguda comporta greus conseqüències funcionals. La psicoeducació és una intervenció eficaç per a prevenir les recaigudes i un altre objectiu serà determinar-ne l’impacte. Es realitza un assaig clínic aleatoritzat amb grup intervenció (psicoeducació) i grup control (tractament habitual) amb pacients diagnosticats d’esquizofrènia. Els resultats mostren que els determinants més rellevants de recaiguda són la baixa consciència sobre el trastorn, la baixa adherència al tractament i el consum de substàncies tant en la literatura científica com en la mostra de l’estudi. No es troba una relació significativa entre una intervenció psicoeducativa breu en el nombre de reingressos, el nombre de visites a urgències i el compliment de visites programades de seguiment després de 3, 6 i 12 mesos de l’alta hospitalària.

Schizophrenia is one of the most severe mental disorders in which 80% of subjects relapse at least once within next five years of recovery. Relapse has serious functional disturbances, thus the objectives of the present study are searching determinants of relapse in the literature and describe its distribution within the study sample. Psychoeducation is an effective intervention to prevent relapses, so another goal will be to determine its impact. A randomized clinical trial with patients diagnosed of schizophrenia is performed with intervention group (psychoeducation) and control group (usual treatment). The results show the most relevant determinants of relapse are low insight, low adherence to treatment, and substance misuse. No significant relationship was found between a brief psychoeducational intervention in the number of readmissions, the number of emergency room visits, and the fulfillment of scheduled follow-up visits after 3, 6, and 12 months of discharge.