L'amor romàntic i el trastorn per consum de substàncies. Un estudi comparatiu

Abstract

L'objectiu del present treball és conèixer i relacionar la concepció de l'amor romàntic i la tendència a mantenir relacions tòxiques d'una mostra de població diagnosticada amb un trastorn per consum de substàncies comparant-la amb població sense aquest diagnòstic. Agafant com a referència els estudis sobre la dependència emocional (Castelló, 2005), les creences en els mites de l'amor romàntic (Yela, 2002), l'autoestima (Romero i Jaramillo, 2010) i la relació entre l'amor i l'addicció (Maureira, 2009), es va passar un qüestionari a 40 persones sense diagnòstic de trastorn per consum de substàncies i a 45 persones amb aquest diagnòstic. També es va dur a terme un grup de discussió per avaluar i complementar la informació extreta dels qüestionaris. Els resultats conclouen que les persones amb diagnòstic presenten més mites en el seu ideal de creences sobre l'amor, presenten una major tendència a la dependència emocional i tenen menys autoestima que les persones sense diagnòstic.

The aim of this study is to know and relate the conception of romantic love and the tendency to maintain toxic relationships of a sample of population diagnosed with a substance use disorder by comparing it with population without this diagnosis. Taking as a reference the studies on emotional dependency (Castellón, 2005), beliefs in the myths of romantic love (Yela, 2002), self-esteem (Romero & Jaramillo, 2010) and the relationship between love and addiction (Maureira, 2009), a questionnaire was passed to 40 people without diagnosis of substance abuse disorder and 45 people with this diagnosis. It also carried out a discussion group to evaluate and complement the information extracted from questionnaires. The results conclude that people with diagnoses have more myths in their ideal of beliefs about love, have a greater tendency to emotional dependency and that they have less self-esteem than people without a diagnosis.