Del model d'hiperespecialització funcional al model de xarxa: connectoma

Abstract

L’avenç tecnològic de les tècniques de registre “in viu” de senyals i imatges, l’aparició de nous models d’interpretació de dades, com també els resultats de les investigacions i estudis del SNC sobre la seva anatomia, fisiologia, processos bioquímics, moleculars, i genètics, han permès i determinat una evolució del model inicial, sorgit a partir de les teòries de Brodmann, on es considerava el cervell com un conjunt d’àrees hiperespecialitzades a un nou paradigma en què les xarxes neuronals determinen la seva funcionalitat i la producció de diferents tipus de resposta davant dels estímuls rebuts.

The technological advance of “in vivo’s” recording techniques which are characterised by signals and images, the appearance of new data interpretation models, as well as the results of SNC research and studies about their anatomy, physiology, biochemical processes, molecular and genetic processes have allowed and determined the evolution regarding the initial model which has issued from Brodmann theories, where given due consideration the brain has a set of hyper-specialised areas to a new paradigm in which neural networks determinate their functionality and the staging of different types of responses to the stimulus received.