Comparing the sense of belonging between first and second-generation Moroccan, Egyptian and Lebanon migrants in Catalonia: a mixed-method study

Abstract

Abstract The sense of belonging is a fundamental human need that has important psychological implications. As migrants, individuals face the challenge of connecting with an unfamiliar environment, so their sense of belonging is often compromised. Regarding the relevant associations between wellbeing and belongingness, to address this question for migrant population could be useful to orient further welcoming strategies. In the current study we conducted a mixed-methods approach to the question with individual interviews and two assessments. Participants were first and second generation of migrants from Morocco, Egypt and Lebanon living in Catalonia. The aim was to explore how they develop a sense of belonging and identify opportunities and barriers for both generations. Results indicated that first and second generation have a similar sense of belonging but that the components and processes were different. We discuss how the first generation faces some initial challenges but they tend to develop a sense of belonging by consolidating experiences and enriching social life. In the case of the second generation, distress about feeling different from peers was reported. For them, the difficulty relies on integrating their origins and local identity. In future studies with a greater sample, other factors influencing belongingness could be identified and the convergence between assessments and the qualitative outputs could also be evaluated. Keywords: migrants, sense of belonging, identity, mixed-method study

Resum El sentiment de pertinença és una necessitat humana fonamental amb importants implicacions psicològiques. Les persones migrades afronten el repte de connectar en un entorn desconegut pel que el seu sentiment de pertinença està compromès. Donades les rellevants associacions entre benestar i pertinença, considerar aquesta qüestió per la población migrant podria ser útil per orientar futures estratègies d’acollida. Al present estudi es va dur a terme una aproximació a la qüestió amb una tipologia mixta mitjançant entrevistes i dues avaluacions a migrants de primera i segona generació marroquins, egipcis i libanesos vivint a Catalunya. L’objectiu consistia en explorar com desenvolupen sentiment de pertinença, identificant barreres i oportunitats en ambdues generacions. Els resultats indiquen un sentiment de pertinença similar per a les dues generacions però que les seves components i processos son molt diferents. Exposem com la primera generació enfronta inicialment unes barreres d’adaptació però tendeix a sentir pertinença amb el temps a mesura que acumula experiències i vincles socials. En el cas de la segona generació es va detectar un malestar relacionat amb sentir-se diferent als iguals. Per ells, la dificultat recau en integrar les identitats d’origen i locals. A futurs estudis amb una major mostra podrien identificar-se altres factors que influenciïn la pertinença així com avaluar-se la convergència entre els resultats de les avaluacions i els qualitatius. Paraules clau: migrants, sentiment de pertinença, identitat, metodologia mixta