Trastorns alimentaris en els esportistes de curses per muntanya Metodologia Mixta

Abstract

Introducció: El treball de final de grau presentat a continuació, ha estat una recerca i investigació de la prevalença dels trastorns de la conducta alimentària en els corredors de curses per muntanya. Es va considerar oportú fer el treball sobre aquest tema, ja que els trastorns de la conducta alimentària estan molt presents en el món de l'esport. En les curses de muntanya hi ha una manca d'estudis i investigació important sobre aquest tema, a més, cal tenir en compte que la participació en aquest esport està augmentant any rere any. Objectiu: Conèixer la prevalença dels trastorns alimentaris en els i les corredores de curses per muntanya i la influència de l'alimentació en aquests corredors. Mètode: Metodologia mixta: quantitativa i qualitativa. Es va realitzar una enquesta a 69 corredors de curses per muntanya, 65% homes i 35% dones. En la metodologia quantitativa es va mesurar el risc de tenir presència de trastorns de la conducta alimentària en general, a través del test SCOFF Morgan et al. (1999) i de l'anorèxia a traves del EAT-26 (A Gandarillas, et al., 2003), també es va mesurar la presència de bulímia nerviosa amb el test BITE de Freeman (1987). En la metodologia qualitativa la investigació es va fer a través d’una pregunta oberta, per tal de detectar si els preocupa o tenen pressió per tenir una composició o pes corporal òptim per rendir en una competició i el perquè. Resultats: El 20,3 % dels enquestats tenen presència de risc en el test de trastorns de la conducta alimentària en general. El 8,7% tenen presència de bulímia nerviosa. El 24,6% del total dels enquestats tenen risc o algun problema de trastorn de la conducta alimentària. La presència dels trastorns de la conducta alimentària en els corredors d'elit és menor que en els corredors no elit (1,5% respecte al 26,5%). Per últim, els factors que afecten més l'alimentació en els corredors de curses per muntanya són la autopressio, la pressió per aconseguir un nivell de rendiment, el pes i l'avaluació de la composició corporal. Conclusions: Es va considerar que el percentatge de trastorns de la conducta alimentària en els corredors de curses per muntanya és elevat, per tant, és important que els esportistes d’aquest esport tingui informació sobre aquests tipus de trastorns per prevenir futures malalties i que les persones vinculades en aquest món de les curses de muntanya, tinguin la formació adequada per tal que siguin capaces d’identificar-los des d’un bon principi i poder aplicar les mesures adequades.

Introduction: The following bachelor's thesis has been a research and investigation into the prevalence of eating disorders among mountain trail runners. It was deemed relevant to work on this topic since eating disorders are prevalent in the world of sports. There's a significant lack of studies and research on this topic in mountain trail running, despite the increasing participation in this sport each year. Objective: To understand the prevalence of eating disorders among mountain trail runners and the influence of diet on these runners. Method: Mixed methodology: quantitative and qualitative. A survey was conducted on 69 mountain trail runners, comprising 65% men and 35% women. In the quantitative methodology, the risk of eating disorders in general was measured using the SCOFF test by Morgan et al. (1999), anorexia was assessed using the EAT-26 by Gandarillas et al. (2003), and the presence of bulimia nervosa was measured using the BITE test by Freeman (1987). In the qualitative methodology, research was conducted through an open-ended question to detect concerns or pressures regarding achieving optimal body composition or weight for performance in competition and the reasons behind them. Results: 20.3% of respondents showed a risk of eating disorders based on the general eating disorder test. 8.7% showed presence of bulimia nervosa. In total, 24.6% of respondents showed a risk or some form of eating disorder problem. The presence of eating disorders among elite runners was lower compared to non-elite runners (1.5% vs. 26.5%). Finally, the factors most affecting diet among mountain trail runners were self-pressure, pressure to achieve performance levels, weight, and evaluation of body composition. Conclusions: The percentage of eating disorders among mountain trail runners is high, emphasizing the importance of providing information about these disorders to athletes to prevent future illnesses. Additionally, individuals involved in mountain trail running should receive proper training to identify these disorders early on and implement appropriate measures.