El vincle entre el Trastorn de l’Espectre Autista i l’Anorèxia Nerviosa en dones

Abstract

Actualment, hi ha molts trastorns mentals que estan presents en la nostra societat, però hi ha dos que destaquen per l’interès actual d’explicar la relació entre ambdós trastorns. Aquests dos corresponen al Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i l’Anorèxia Nerviosa (AN). Aquest interès va sorgir a conseqüència del fet que recentment es va començar a investigar el TEA en la població femenina i es va observar que les dones amb TEA tenen un risc elevat en desenvolupar AN, juntament que les dones amb AN compleixen amb els criteris de TEA. Per tant, es va veure que compartien un seguit de característiques, com la presència d’interessos obsessius, limitats i repetitius, a més de la predisposició a rutines estrictes i dificultats en les habilitats socials, entre d’altres. Per aquest motiu, el present treball té com a objectiu principal descriure la relació que hi ha entre el Trastorn de l’Espectre Autista i l’Anorèxia Nerviosa. Per fer-ho, s’ha dut a terme una metodologia quantitativa descriptiva en una mostra que s’ha dividit en dos grups diferents. El grup control (N=20) extret d’una mostra d’universitaris, i el grup experimental (N=20), que aquest està format per pacients del centre ITA, obtenint un total de N=40. En tots dos s’ha administrat el test AQ-50 (Quocient de l’Espectre Autista) per avaluar els trets TEA que presenten. Els resultats obtinguts han mostrat que el grup control i el grup experimental presenten puntuacions similars, en les escales d’imaginació, canvi d’atenció i atenció al detall. I pel que fa a la puntuació total del AQ-50 no hi ha diferències significatives entre ambdós grups. Tot i que cal esmentar que el grup experimental va extreure puntuacions més elevades, tant en la puntuació total i en les escales que avaluen les habilitats socials i la comunicació. Però aquesta diferència de puntuació tampoc és significativa. Per tant, no s’ha pogut descriure amb certesa aquesta relació mitjançant el AQ-50 que hi ha entre el Trastorn de l’Espectre Autista i l’Anorèxia Nerviosa. Futures recerques haurien de valorar incloure altres instruments psicomètrics per explorar aquesta relació.

Currently, there are many mental disorders present in our society, but two stand out for the current interest in explaining the relationship between both disorders. These two correspond to Autism Spectrum Disorder (ASD) and Anorexia Nervosa (AN). This interest arose as a result of recent research into ASD in the female population, where it was observed that women with ASD have a high risk of developing AN, and women with AN also meet the criteria for ASD. Therefore, it was observed that they shared a set of characteristics, such as the presence of obsessive, limited, and repetitive interests, as well as a predisposition to strict routines and difficulties in social skills, among others. For this reason, the present study aims to describe the relationship between Autism Spectrum Disorder and Anorexia Nervosa. To do this, a descriptive quantitative methodology has been carried out on a sample that has been divided into two different groups. The control group (N=20) was drawn from a sample of university students, and the experimental group (N=20) consists of patients from the ITA center, resulting in a total of N=40. In both groups, the AQ-50 test (Autism Spectrum Quotient) has been administered to assess ASD traits. The results obtained have shown that the control group and the experimental group present similar scores on the scales of imagination, attention switching, and attention to detail. As for the total score of the AQ-50, there were no significant differences between both groups. Although it should be noted that the experimental group obtained higher scores, both in the total score and in the scales assessing social skills and communication. However, this difference in scores is also not significant. Therefore, this relationship between Autism Spectrum Disorder and Anorexia Nervosa could not be accurately described through the AQ-50. Future research should consider including other psychometric instruments to explore this relationship.