Need for Increasing Enoxaparin Dose during Venous Thromboembolism in Pediatric Patients

Abstract

Introduction Venous thromboembolism (VTE) is rare, but an increasing disease in children. Enoxaparin is a usual treatment. Required dose to achieve therapeutic anti-Xa levels is higher than what is seen in adults. This study evaluated enoxaparin dose adjustments in pediatric patients diagnosed with VTE. Material and Methods Retrospective observational in pediatric patients (0-18 years) with VTE treated with enoxaparin from January 2019 to June 2023 at a single center. Demographic data, VTE characteristics, and anticoagulant treatment details were recorded. Results A total of 100 patients (mean age of 5.5 ±5.7 years; 60% male) were included. VTE was secondary in 90% of cases. Anti-Xa monitoring led to a significant dose increasing across all age ranges. Dose increases were more frequent in children <1 year (74.2% vs. 39.6% in older children; p <0.0001). Less than 3 months (n=19): initial mean dose 1.46 ±0.14 mg/kg/12h; final dose 1.85 ±0.4 mg/kg/12h (p <0.001); median days to final dose 3 (IQR 2-6). In 3 months-1 year (n=16): initial dose 1.14 ±0.22 mg/kg/12h; final dose 1.64 ±0.45 mg/kg/12h (p <0.001); days to final dose 4 (IQR 2-8.5). In >1 year, 89.2% (n=58) started with 0.98 ±0.78 mg/kg/12h, increasing to 1.12 ± 0.27 mg/kg/12h (p <0.001); days to final dose 3 (IQR 0-9). Seven patients >1 year (10.8%) started with 1.53 mg/kg/24h without requiring adjustments. Conclusions Nearly 50% of patients required enoxaparin dose adjustments to achieve therapeutic anti-Xa levels, especially in children under 1 year. Early monitoring allowed optimal dose achievement in an average of 3-4 days

Introducción El tromboembolismo venoso (TEV) es raro en niños, perro su incidencia está en aumento. La enoxaparina es el anticoagulante más utilizado, pero la dosis necesaria para alcanzar niveles terapéuticos de anti-Xa es más alta que en adultos. Este estudio evaluó los ajustes de dosis de enoxaparina en pacientes pediátricos diagnosticados con TEV. Material y Métodos Estudio observacional retrospectivo en pacientes pediátricos (0-18 años) con TEV tratados con enoxaparina (enero 2019 a junio 2023) en un solo centro. Se registraron datos demográficos, características del TEV y detalles del tratamiento anticoagulante. Resultados Se incluyeron un total de 100 pacientes (edad media 5.5±5.7 años; 60% varones). TEV secundario en el 90% de los casos. La evaluación del anti-Xa conllevó un aumento significativo de la dosis, más frecuentes en <1 año (74.2% vs. 39.6%; p <0.0001). Menores 3 meses (n=19): dosis inicial media 1.46±0.14 mg/kg/12h; dosis final 1.85 ±0.4 mg/kg/12h (p <0.001); mediana días para dosis final: 3 (IQR 2-6). Pacientes 3 meses-1 año (n=16): dosis inicial 1.14±0.22 mg/kg/12h; dosis final 1.64 ±0.45 mg/kg/12h (p <0.001); mediana días dosis final: 4 (IQR 2-8.5). En >1 año, el 89.2% (n=58) comenzó con 0.98±0.78 mg/kg/12h, aumentando a 1.12±0.27 mg/kg/12h (p <0.001); días para dosis final: 3 (IQR 0-9). Siete pacientes >1 año (10.8%) comenzaron con 1.53 mg/kg/24h sin ajustes. Conclusiones Casi el 50% de los pacientes requirieron ajustes de dosis para alcanzar niveles terapéuticos de anti-Xa, especialmente en <1 año. La monitorización precoz permitió alcanzar la dosis óptima en un promedio de 3-4 días

Introducció El tromboembolisme venós (TEV) és rar en nens, però amb una incidència en augment. L’enoxaparina és l’anticoagulant més utilitzat, però la dosi necessària per assolir nivells terapèutics d’anti-Xa és més alta que en adults. Aquest estudi va avaluar els ajustaments de dosi d’enoxaparina en pacients pediàtrics diagnosticats amb TEV. Material i Mètodes Estudi observacional retrospectiu en pacients pediàtrics (0-18 anys) amb TEV tractats amb enoxaparina (gener 2019 a juny 2023). Es van registrar dades demogràfiques, característiques del TEV i detalls del tractament anticoagulant. Resultats Es van incloure 100 pacients (edat mitja 5.5±5.7 anys; 60% nois). TEV secundari en el 90% dels casos. L’avaluació de l’anti-Xa va comportar un augment significatiu de la dosi, més freqüent en menors d’1 any (74.2% vs. 39.6%; p <0.0001). Menors de 3 mesos (n=19): dosi inicial mitja 1.46±0.14 mg/kg/12h; dosi final 1.85±0.4 mg/kg/12h (p <0.001); Mitjana dies per a la dosi final: 3 (IQR 2-6). Pacients de 3 mesos a 1 any (n=16): dosi inicial 1.14±0.22 mg/kg/12h; dosi final 1.64±0.45 mg/kg/12h (p <0.001); mitjana dies per dosi final: 4 (IQR 2-8.5). Majors d’1 any, el 89.2% (n=58) va començar amb 0.98 ±0.78 mg/kg/12h, augmentant a 1.12±0.27 mg/kg/12h (p <0.001); dies per dosi final: 3 (IQR 0-9). Set pacients majors d’1 any (10.8%) van començar amb 1.53 mg/kg/24h sense ajustaments de dosis. Conclusions Gairabé 50% dels pacients van requerir ajustos de dosi per assolir nivells terapèutics d’anti Xa, especialment <1 any. El monitoratge precoç va permetre assolir la dosi òptima en un promig de 3-4 dies