Molecular biomarkers of response to psychological interventions in psychosis: a systematic review

Abstract

Background: Biomarkers have been previously investigated in patients with psychosis, both in response to pharmacological and non-pharmacological treatment. Evidence suggests biomarkers levels are affected by interventions, and changes could be associated with clinical response. Genetics may predict response to treatment. Aim: To assess the relationship between psychological interventions and biomarkers in patients with psychosis. A secondary aim was to examine the relationship between biomarker profiles and the degree of response to intervention. Methods: Literature search was conducted in January 2024 using PUBMED/Medline, Scopus and PsycNET. Data was extracted using a standardized form. The risk of bias assessment was evaluated using Cochrane risk-of-bias tool (Rob 2) for clinical trials, and Joanna Briggs Institute (JBI) for Cohort Studies. Narrative synthesis of different biomarkers and a meta-analysis on brain-derived neurotrophic factor (BDNF) were conducted. Results: 2137 articles were identified. 18 studies were included. Our results suggest metabolic biomarkers remained unaffected, Neuropeptide S was found to increase after intervention, and D-serine to decrease. Regarding genetics, results were inconclusive because of most variations were studied only in a single study. However, cognitive remediation showed better performance for C and Met carriers of SNP rs35900184 of activity-regulated cytoskeleton-associated protein (ARC), and results in changes in Reelin promoter CpG methylation levels. Met polymorphism at Val158 COMT gene shows cognitive improvements, especially with D2 blockers. Meta-analysis showed a significant increase in BDNF after intervention. Conclusions: Our study suggests biomarkers levels for patients with psychosis are affected by psychological interventions and degree of response varies with different genetic profiles.

Antecedents: els biomarcadors s’han investigat prèviament en pacients amb psicosi, tant en resposta a tractament farmacològic com no farmacològic. L'evidència suggereix que els nivells de biomarcadors es veuen afectats per les intervencions i els canvis podrien estar associats amb la resposta clínica. La genètica pot predir la resposta al tractament. Objectiu: avaluar la relació entre intervencions psicològiques i biomarcadors en pacients amb psicosi. Un objectiu secundari va ser examinar la relació entre els perfils de biomarcadors i el grau de resposta a la intervenció. Mètodes: la cerca bibliogràfica es va realitzar el gener de 2024 mitjançant PUBMED/Medline, Scopus i PsycNET. Les dades es van extreure mitjançant un formulari estandarditzat. L'avaluació del risc de biaix es va avaluar mitjançant l'eina Cochrane de risc de biaix (Rob 2) per a assaigs clínics i l'eina Joanna Briggs Institute (JBI) per a estudis de cohort. Es va realitzar una síntesi narrativa de diferents biomarcadors i una metaanàlisi del factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF). Resultats: S'han identificat 2137 articles. Es van incloure 18 estudis. Els nostres resultats suggereixen que els biomarcadors metabòlics no es van veure afectats, es va trobar que el neuropèptid S augmentava després de la intervenció i la D-serina disminuïa. Pel que fa a la genètica, els resultats no van ser concloents perquè la majoria de les variacions només es van estudiar en un únic estudi. Tanmateix, la reparació cognitiva va mostrar un millor rendiment per als portadors C i Met de SNP rs35900184 de proteïna associada al citoesquelet (ARC) regulada per l'activitat i provoca canvis en els nivells de metilació de CpG del promotor de Reelin. El polimorfisme Met al gen Val158 COMT mostra millores cognitives, especialment amb els bloquejadors D2. La metaanàlisi va mostrar un augment significatiu del BDNF després de la intervenció. Conclusions: el nostre estudi suggereix que els nivells de biomarcadors dels pacients amb psicosi es veuen afectats per les intervencions psicològiques i el grau de resposta varia amb els diferents perfils genètics.

Antecedentes: Se han investigado biomarcadores en pacientes con psicosis, tanto en respuesta al tratamiento farmacológico como no farmacológico. La evidencia sugiere que los niveles de biomarcadores se ven afectados por las intervenciones y los cambios podrían estar asociados con la respuesta clínica. La genética puede predecir la respuesta al tratamiento. Objetivo: Evaluar la relación entre intervenciones psicológicas y biomarcadores en pacientes con psicosis. Un objetivo secundario fue examinar la relación entre los perfiles de biomarcadores y el grado de respuesta a la intervención. Métodos: Se realizó una búsqueda bibliográfica en enero de 2024 utilizando PUBMED/Medline, Scopus y PsycNET. Los datos se extrajeron mediante un formulario estandarizado. La evaluación del riesgo de sesgo se evaluó utilizando la herramienta Cochrane de riesgo de sesgo (Rob 2) para ensayos clínicos y la herramienta del Instituto Joanna Briggs (JBI) para estudios de cohortes. Se realizó una síntesis narrativa de diferentes biomarcadores y un metaanálisis sobre el factor neurotrófico derivado del cerebro (BDNF). Resultados: Se identificaron 2137 artículos. Se incluyeron 18 estudios. Nuestros resultados sugieren que los biomarcadores metabólicos no se vieron afectados, se encontró que el neuropéptido S aumentó después de la intervención y la D-serina disminuyó. En cuanto a la genética, los resultados no fueron concluyentes porque la mayoría de las variaciones se estudiaron sólo en un único estudio. Sin embargo, la remediación cognitiva mostró un mejor rendimiento para los portadores de C y Met del SNP rs35900184 de la proteína asociada al citoesqueleto (ARC) regulada por actividad, y da como resultado cambios diferenciales en los niveles de metilación del promotor CpG de Reelina. El polimorfismo Met en el gen Val158 COMT muestra mejoras cognitivas, especialmente con bloqueadores D2. El metaanálisis mostró un aumento significativo del BDNF después de la intervención. Conclusiones: Nuestro estudio sugiere que los niveles de biomarcadores en pacientes con psicosis se ven afectados por las intervenciones psicológicas y el grado de respuesta varía según diferentes perfiles genéticos