Neonatal late-onset infections. Description of the health problem. 5-year review

Abstract

Background: Late-onset neonatal sepsis can lead to serious complications if not diagnosed promptly. The symptoms are nonspecific, which results in a poorer prognosis. Objectives: To assess the functional health status of children with late-onset neonatal sepsis, describe the risk factors, and clinical manifestations, and identify their relationship with a poorer prognosis. Methods: Retrospective, descriptive, and observational study. Patients aged between 72 hours and 3 months, diagnosed with late-onset neonatal sepsis and admitted to the PICU between 2018 and 2022, were included. Variables: epidemiological, clinical, and functional health status prior to admission, at discharge, at 6 and 12 months, and their evolution. A bivariate analysis of all variables was conducted to compare changes in functional status and their relationship with risk factors. Results: Eighteen patients were included. Associations were observed between maternal GBS infection and the use of antibiotics with adverse outcomes on the PCPC/POPC scales, as well as in those requiring IMV. PRISM III scores showed a correlation with worse sequelae. The average hospital stay was longer in those patients with a higher score on the FSS scale. Conclusion: Maternal GBS infection and the use of antibiotics during labor had significant correlations with adverse outcomes, as did the PRISM III score. Patients who required IMV and prolonged hospital stays had worse outcomes

Introducción: La sepsis neonatal de inicio tardío puede provocar complicaciones graves si no se diagnostica de manera oportuna. Los síntomas son inespecíficos, lo que resulta en un peor pronóstico. Objetivos: Evaluar el estado de salud funcional de los niños con sepsis neonatal de inicio tardío, describir los factores de riesgo, las manifestaciones clínicas e identificar su relación con un peor pronóstico. Métodos: estudio retrospectivo, descriptivo y observacional. Se incluyeron pacientes de entre 72 horas y 3 meses de vida, diagnosticados con sepsis neonatal de inicio tardío e ingresados en la UCIP entre 2018 y 2022. Variables: epidemiológicas, clínicas y estado de salud funcional antes del ingreso, al alta, a los 6 y 12 meses, y su evolución. Se realizó un análisis bivariado de todas las variables para comparar los cambios en el estado funcional y su relación con los factores de riesgo. Resultados: Se incluyeron dieciocho pacientes. Se observaron asociaciones entre la infección materna por EGB y el uso de antibióticos con resultados adversos en las escalas PCPC/POPC, así como en aquellos que requirieron VMI. Las puntuaciones PRISM III mostraron correlación con peores secuelas. La estancia hospitalaria media fue mayor en aquellos pacientes con una puntuación más alta en la escala FSS. Conclusión: La infección materna por EGB y el uso de antibióticos durante el parto tuvieron correlaciones significativas con resultados adversos, al igual que la puntuación de PRISM III. Los pacientes que requirieron VMI y estancias hospitalarias prolongadas presentaron peores resultados

Introducció: La sèpsia neonatal tardana pot provocar complicacions greus si no es diagnostica precoçment. Els símptomes són inespecífics. Això comporta pitjor pronòstic. Objectiu: Avaluar l'estat de salut funcional dels nens amb sèpsia neonatal tardana, descriure els factors de risc, les manifestacions clíniques, i identificar la relació amb pitjor pronòstic. Mètodes: Estudi retrospectiu, descriptiu i observacional. S’inclogueren pacients entre 72 hores i 3 mesos de vida, diagnosticats amb sèpsia neonatal tardana i ingressats a la UCIP entre 2018 i 2022. Variables: epidemiològiques, clíniques i d'estat de salut funcional prèvies a l'ingrés, a l'alta, als 6 i 12 mesos i la seva evolució. Per comparar els canvis en l'estat funcional i la seva relació amb els factors de risc, es va realitzar un anàlisi bivariat de totes les variables. Resultats: Es van incloure 18 pacients. Es van observar associacions entre la infecció materna per EGB i l'ús d'antibiòtics amb resultats adversos en les escales PCPC/POPC, així com en aquells que requerien VMI. Els punts PRISM III van mostrar correlació amb pitjors seqüeles. L'estada hospitalària mitjana va ser major en aquells pacients amb una puntuació major a l’escala FSS. Conclusió: la infecció per EGB materna i l'ús d'antibiòtics durant el part tenien correlacions significatives amb resultats adversos, així com la puntuació de PRISM III. Els pacients que van requerir VMI i estades hospitalàries prolongades van presentar pitjors resultats