T-wave inversions in athletes: frequency, mechanisms and prognostic significance. A systematic review and meta-analysis.

Abstract

Introduction: T-wave inversions (TWI) are a challenging finding in the ECG of the athletes. The aim of this study was to determine the frequency of TWI in athletes. Methods: A systematic review and meta-analysis following the PRISMA guidelines was performed. The review was registered in PROSPERO. Three electronic databases (PubMed, Scopus, Web of Science) were used to identify the manuscripts of interest using a defined search strategy. Eligibility criteria was assessed by two independent investigators. The risk of bias in the selected articles were evaluated using the Joanna Briggs Institute. Fixed or random effect models were applied to analyze the data according to the presence of heterogeneity. Several sensitivity and subgroup analyses were planned. Results: 4,509 articles were initially identified and 104 were finally selected. The prevalence of TWI in the anterior, inferior and lateral derivations in athletes was 6%, 2% and 1%, respectively. This prevalence was higher in females and in black athletes. The prevalence of TWI in any derivation was more frequent in athletes than in non-athletes (Prevalence ratio=1.50; 95% CI: 1.14-1.99; number of studies=16). Conclusions: TWI are a relatively common finding in athletes' ECGs, more frequent in women and individuals of Black race. Their proper identification and evaluation through imaging techniques such as magnetic resonance imaging are essential for optimal clinical management

Introducción: Las inversiones de la onda T (TWI) son un hallazgo desafiante en el ECG de los atletas. El objetivo de este estudio fue determinar la frecuencia de las TWI en los atletas. Métodos: Se realizó una revisión sistemática y un metaanálisis siguiendo las directrices PRISMA. La revisión se registró en PROSPERO. Se utilizaron tres bases de datos electrónicas (PubMed, Scopus, Web of Science) para identificar los manuscritos de interés utilizando una estrategia de búsqueda definida. Los criterios de elegibilidad fueron evaluados por dos investigadores independientes. El riesgo de sesgo en los artículos seleccionados se evaluó utilizando el Instituto Joanna Briggs. Se aplicaron modelos de efectos fijos o aleatorios para analizar los datos según la presencia de heterogeneidad. Se planificaron varios análisis de sensibilidad y subgrupos. Resultados: Se identificaron inicialmente 4,509 artículos y finalmente se seleccionaron 104. La prevalencia de TWI en las derivaciones anteriores, inferiores y laterales en atletas fue del 6%, 2% y 1%, respectivamente. Esta prevalencia fue mayor en mujeres y en atletas negros. La prevalencia de TWI en cualquier derivación fue más frecuente en atletas que en no atletas (Razón de prevalencia = 1.50; IC 95%: 1.14-1.99; número de estudios = 16). Conclusiones: Las TWI son un hallazgo relativamente común en el ECG del deportista, más frecuentes en mujeres y en personas de raza negra. Su identificación y evaluación adecuadas, mediante técnicas de imagen como la resonancia magnética, son esenciales para un manejo clínico óptimo.

Introducció: Les inversions de l'ona T (TWI) són una troballa desafiant a l'ECG dels atletes. L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar la freqüència de les TWI en els atletes. Mètodes: Es va realitzar una revisió sistemàtica i un metaanàlisi seguint les directrius PRISMA. La revisió es va registrar a PROSPERO. Es van utilitzar tres bases de dades electròniques (PubMed, Scopus, Web of Science) per identificar els manuscrits d'interès utilitzant una estratègia de cerca definida. Els criteris d'elegibilitat van ser avaluats per dos investigadors independents. El risc de biaix en els articles seleccionats es va avaluar utilitzant l'Institut Joanna Briggs. Es van aplicar models d'efectes fixos o aleatoris per analitzar les dades segons la presència d'heterogeneïtat. Es van planificar diverses anàlisis de sensibilitat i subgrups. Resultats: Es van identificar inicialment 4.509 articles i finalment se'n van seleccionar 104. La prevalença de TWI en les derivacions anteriors, inferiors i laterals en atletes va ser del 6%, 2% i 1%, respectivament. Aquesta prevalença va ser més gran en dones i en atletes negres. La prevalença de TWI en qualsevol derivació va ser més freqüent en atletes que en no atletes (Raó de prevalença = 1,50; IC 95%: 1,14-1,99; nombre d'estudis = 16). Conclusions: Les TWI són una troballa relativament comuna a l'ECG de l'esportista, més freqüents en dones i en persones de raça negra. La seva identificació i avaluació adequades, mitjançant tècniques d'imatge com la ressonància magnètica, són essencials per a una gestió clínica òptima