Nutritional Assessment Using Ultrasouns in Critically Ill Paediatric Patients

Abstract

Introduction: Increased muscle metabolism and malnutrition negatively impact health outcomes, especially in critically ill patients. Studies estimate 20-50% of paediatric intensive care unit (PICU) patients suffer from malnutrition. Guidelines recommend performing nutritional assessments for all patients admitted to the intensive care unit (ICU). Due to the time-consuming and uncomfortable nature of traditional nutritional assessment techniques, muscle ultrasound (US) is being studied as an accessible, non-invasive, and cost effective alternative. Objectives: This study aims to evaluate usefulness of quadriceps femoris US to determine the nutritional status in children. Additionally, it seeks to develop a protocol for this technique and describe the US and anthropometric characteristics of the study population. Methods: A prospective observational study was conducted at Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona). PICU patients with informed parental consent were included. Patients in end-of life situations or with lower limb injuries were excluded. Anthropometric and US measurements (cross-sectional area, muscle layer thickness, and length of rectus femoris and vastus medialis) were performed. Data was analysed to compare US measurements with nutritional status using SPSS software. Results: The study included 46 patients: 67.39% well-nourished, 21.74% malnourished and 10.87% overnourished. No statistically significant associations were found between US measurements and nutritional status, though a trend indicated greater muscle mass in well nourished patients. Conclusions: While no statistically significant differences were found in US measurements according to the nutritional status, a trend was observed. Further research with larger sample sizes needs to be performed to determine the utility of this technique. Establishing protocols can enhance its clinical utility.

Introducción: El incremento en el metabolismo muscular y la malnutrición impactan negativamente en los resultados de salud, sobre todo en pacientes críticamente enfermos. Los estudios estiman que el 20-50% de los pacientes ingresados en la unidad de cuidados intensivos pediátricos (UCIP) padecen malnutrición. A consecuencia de la incomodidad que causan y tiempo que requiere la variación nutricional tradicional para el paciente, se ha empezado a estudiar la ecografía muscular como una alternativa accesible, no invasiva y coste-efectiva. Objetivos: Este estudio pretende evaluar la utilidad de la ecografía del cuádriceps femoral pera determinar el estado nutricional de niños ingresados en la UCIP. Además, quiere desarrollar un protocolo para esta técnica y describir las características ecográficas y antropométricas de la población del estudio. Métodos: Un estudio prospectivo observacional llevado a cabo en el Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona) en el que se incluyeron pacientes ingresados en la UCIP cuyos padres han firmado el consentimiento informado. Se excluyeron los pacientes en situaciones de final de vida o con lesiones en extremidades inferiores. Se tomaron medidas antropométricas y ecográficas (área, grosor muscular y longitud del recto femoral anterior y el vasto intermedio). Los datos se analizaron comparando las medidas ecográficas y el estado nutricional usando SPSS. Resultados: Se incluyeron 46 pacientes: 67.39% bien nutridos en el momento de ingreso, 21.74% con malnutrición y 10.87% con sobrenutrición. No se encontraron asociaciones estadísticamente significativas entre las medidas ecográficas y el estado nutricional, pero se observó una tendencia que indicó que la masa muscular era mayor en pacientes con un correcto estado nutricional Conclusiones: No se observaron diferencias estadísticamente significativas entre las medidas ecográficas según el estado nutricional, sí se observó una tendencia . Se requiere llevar a cabo más estudios con mayor tamaño muestral para determinar la utilidad de esta técnica. La elaboración de protocolos al respecto puede potenciar su uso en la práctica clínica diaria.

Introducció: L’increment del metabolisme muscular i la malnutrició impacten negativament en els resultats de salut, especialment en pacients críticament malalts. Els estudis estimen que entre el 20-50% dels pacients ingressats a les unitats de cures intensives pediàtriques (UCIP) pateixen malnutrició. Les tècniques de valoració nutricional que s’utilitzen avui en dia, requereixen temps i son molestes pel pacient. És per això que s’ha començat a estudiar l’ecografia muscular com a eina alternativa per la seva accessibilitat, no invasivitat I cost-efectivitat. Objectius: Aquest estudi pretén avaluar la utilitat de l’ecografia de quàdriceps femoral per determinar l’estat nutricional dels nens ingressats a la UCIP. A més, vol desenvolupar un protocol per aquesta tècnica, així com descriure les característiques ecogràfiques I antropomètriques de la població estudiada. Mètodes: Es va realitzar un estudi prospectiu observacional a l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona. Es van incloure aquells pacients ingressats a la UCIP que tenien consentiment informat signat pels pares. Es van excloure pacients en situació de final de vida o amb lesions a extremitats inferiors. Es van prendre mesures antropomètriques i ecogràfiques (àrea, gruix muscular i longitud del recte femoral anterior i el vast intermig). Les dades es van analitzar comparant les mesures ecogràfiques amb l’estat nutricional utilitzant SPSS. Resultats: Es van incloure 46 pacients: 67.39% tenien un estat nutricional correcte, 21.74% patien desnutrició i un 10.87% sobrenutrició. No es van trobar associacions estadísticament significatives entre les mesures ecogràfiques i l’estat nutricional, però es va observar una tendència que indicava que la massa muscular era més gran en aquells pacients amb un adequat estat nutricional. Conclusions: Tot i que no es van observar diferencies estadísticament significatives en les mesures musculars per ecografia segons l’estat nutricional, sí que es va observar una tendència. Cal dura a terme més estudis amb mostres poblacionals més grans per determinar la utilitat d’aquesta tècnica. L’elaboració de protocols al respecte pot potencia l’ús d’aquesta tècnica a la pràctica clínica diària.