Physical Activity as a Measure of Improvement of Anxious-Depressive States and Social Support in the Elderly: A Clinical Multicentre Randomised Trial

Abstract

Social isolation, loneliness and anxious-depressive states are emerging health determinants among the elderly in our society. Given the trend towards an aging population, promoting quality of life is a priority for primary care professionals. This study, a clinical multicentre randomised trial, aimed to confirm whether physical activity could improve the emotional and social situation, as well as the quality of life of individuals over 64 years old with depression, anxiety or low social support. With an initial sample of 116 patients, two randomized groups were created; the intervention group participated in a programme consisting of group walks twice a week for 4 months, while the control group continued with the usual healthcare from their primary care centre. Pre and post-intervention questionnaires were administered to both groups (the Health status perception, the DUKE-UNC Social Support Scale, the Generalised Anxiety Disorder Scale GAD-7 and the Beck Depression Inventory BDI-II). It was observed that the intervention group, after the walks, reported better health perception and significant improvement in the social support, anxiety and depression questionnaires. Although attendance was not over 75%, participant satisfaction was very high. In conclusion, group walks have proven to be an accessible and affordable way to address social isolation and anxious-depressive states in the elderly.

L’aïllament social, la soledat i els estats ansiosos-depressius són condicionants de salut emergents en la gent gran de la nostra societat. Donada la tendència a l’envelliment poblacional, promoure la qualitat de vida és una prioritat per als professionals d’atenció primària. Aquest estudi, un assaig clínic multicèntric aleatoritzat, tenia com a objectiu principal confirmar si l’activitat física podia millorar la situació emocional i social, així com la qualitat de vida de persones majors de 64 anys amb depressió, ansietat o aïllament social. Amb una mostra inicial de 116 pacients, es van realitzar dos grups aleatoritzats; el grup intervenció va realitzar un programa que consistia a anar a caminar en grup 2 dies a la setmana durant 4 mesos, mentre que el grup control va continuar amb l’atenció habitual del seu centre d’atenció primària. Es van realitzar en tots dos grups uns qüestionaris pre i post-intervenció (el Health status perception, el DUKE-UNC Social Support Scale, la Generalised Anxiety Disorder Scale GAD-7 i el Beck Depression Inventory BDI-II). Es va observar que el grup intervenció, un cop haver finalitzat les caminades, referia millor percepció de salut i canvis significatius de millora en els qüestionaris de suport social, ansietat i depressió. Tot i que l’assistència no va ser superior al 75%, el nivell de satisfacció dels participants va ser molt alt. En conclusió, les caminades en grup han 3 demostrat ser una manera accessible i assequible de tractar l’aïllament social i els estats ansiosos-depressius en gent gran.

El aislamiento social, la soledad y los estados ansiosos-depresivos son condicionantes de salud emergentes en la gente mayor de nuestra sociedad. Dada la tendencia al envejecimiento poblacional, promover la calidad de vida es una prioridad para los profesionales de atención primaria. Este estudio, un ensayo clínico multicéntrico aleatorizado, tenía como objetivo confirmar si la actividad física podía mejorar la situación emocional y social, así como la calidad de vida de personas mayores de 64 años con depresión, ansiedad o aislamiento social. Con una muestra inicial de 116 pacientes, se realizaron dos grupos aleatorizados; el grupo intervención realizó un programa que consistía en ir a caminar en grupo 2 días a la semana durante 4 meses, mientras que el grupo control siguió con la atención habitual de su centro de atención primaria. Se realizaron en ambos grupos unos cuestionarios pre y post-intervención (el Health status perception, el DUKE-UNC Social Support Scale, la Generalised Anxiety Disorder Scale GAD-7 y el Beck Depression Inventory BDI-II). Se observó que el grupo intervención, una vez acabadas las caminatas, refería mejor percepción de salud y cambios significativos de mejoría en los cuestionarios de apoyo social, ansiedad y depresión. Aunque la asistencia no fue superior al 75%, el nivel de satisfacción de los participantes fue muy alto. En conclusión, las caminatas en grupo han demostrado ser una manera accesible y asequible de tratar el aislamiento social y los estados ansiosos-depresivos en la gente mayor.