Degree of frailty in the residential sphere of Catalonia

Abstract

Introducció: L’augment de l’envelliment comporta un augment de les persones amb fragilitat, una condició que predisposa a major vulnerabilitat a augmenta el risc de complicacions i esdeveniments adversos. La detecció i gestió d'aquesta fragilitat és crucial per millorar la qualitat de vida d'aquests individus, i a les residències de persones grans s’hi troba els paradigma de la fragilitat. Els objectius principals de l’estudi són: 1) descriure la prevalença de la fragilitat en l’àmbit residencial de la Catalunya Central; 2) comparar les diferències de les característiques clíniques de la fragilitat entre la població institucionalitzada i la no institucionalitzada. Mètodes: estudi descriptiu, transversal i multicèntric. Inclous persones ≥ 65 anys assignades en un dels centres d'atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central, incloent persones institucionalitzades i no institucionalitzades. Resultats: L'estudi va incloure un total de 88352 persones de les quals 2785 vivien en residències i les 85567 restants no vivien institucionalitzades.. Les persones institucionalitzades presentaven una edat mitjana de 88 anys, majoritàriament dones (73,5%). Un 85% residia en entorns rurals, i més de la meitat (51,8%) eren fràgils, amb una fragilitat mitjana de 0,44 segons l'índex de Fràgil-VIG. Un 73,5% estaven identificats com a Pacients Crònics Complexos (PCC). Les comparacions entre les persones institucionalitzades i les que no revelen diferències significatives en la fragilitat (51,8.% vs 2,9%), les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) (mediana de Barthel 50 vs 75), la polifarmàcia (74,6% vs 79,4%) respectivament. Els resultats confirmen una prevalença més alta de fragilitat i dependència funcional en les persones que viuen en Residència. Conclusions: Les principals variables que defineixen la fragilitat i les variables clíniques que la componen són significativament més altes entre les persones institucionalitzades, posant de manifest la necessitat d'intervencions multidimensionals, interdisciplinars i integrades per abordar i millorar la seva salut i benestar

Introducción: El aumento del envejecimiento conlleva un aumento de las personas con fragilidad, una condición que predispone a mayor vulnerabilidad y aumenta el riesgo de complicaciones y eventos adversos. La detección y gestión de esta fragilidad es crucial para mejorar la calidad de vida de estos individuos, y las residencias de personas mayores representan el paradigma de la fragilidad. Los objetivos principales del estudio son: 1) describir la prevalencia de la fragilidad en el ámbito residencial de la Cataluña Central; 2) comparar las diferencias de las características clínicas de la fragilidad entre la población institucionalizada y la no institucionalizada. Métodos: Estudio descriptivo, transversal y multicéntrico. Se incluyeron personas ≥ 65 años asignadas a uno de los centros de atención primaria del Instituto Catalán de la Salud (ICS) de la Cataluña Central, incluyendo personas institucionalizadas y no institucionalizadas. Resultados: El estudio incluyó un total de 88,352 personas de las cuales 2,785 vivían en residencias y las 85567 restantes no vivían institucionalizadas. Las personas institucionalizadas presentaban una edad media de 88 años, siendo mayoritariamente mujeres (73.5%). Un 85% residía en entornos rurales, y más de la mitad (51.8%) eran frágiles, con una fragilidad media de 0.44 según el índice de Fràgil-VIG. Un 73.5% estaban identificados como Pacientes Crónicos Complejos (PCC). Las comparaciones entre las personas institucionalizadas y las que no lo estaban revelan diferencias significativas en la fragilidad (51.8% vs 2.9%), las actividades básicas de la vida diaria (ABVD) (mediana de Barthel 50 vs 75), la polifarmacia (74.6% vs 79.4%) respectivamente. Los resultados confirman una prevalencia más alta de fragilidad y dependencia funcional en las personas que viven en residencia. Conclusiones: Las principales variables que definen la fragilidad y las variables clínicas que la componen son significativamente más altas entre las personas institucionalizadas, poniendo de manifiesto la necesidad de intervenciones multidimensionales, interdisciplinares e integradas para abordar y mejorar su salud y bienestar

Introduction: The increase in aging leads to a rise in the number of people with frailty, a condition that predisposes to greater vulnerability and increases the risk of complications and adverse events. Detecting and managing this frailty is crucial to improving the quality of life for these individuals, and nursing homes for the elderly represent the paradigm of frailty. The main objectives of the study are: 1) describe the prevalence of frailty in the residential setting of Central Catalonia; 2) compare the differences in the clinical characteristics of frailty between the institutionalized and non-institutionalized populations. Methods: Descriptive, cross-sectional, and multicenter study. Included were people ≥65 years assigned to one of the primary care centers of the Catalan Institute of Health (ICS) in Central Catalonia, including both institutionalized and non-institutionalized individuals. Results: The study included a total of 88352 people, of whom 2785 lived in nursing homes and the remaining 85,567 did not live in institutions. Institutionalized individuals had a mean age of 88 years, mostly women (73.5%). 85% lived in rural areas, and more than half (51.8%) were frail, with an average frailty score of 0.44 according to the Fràgil-VIG index. 73.5% were identified as Complex Chronic Patients (CCP). Comparisons between institutionalized and non-institutionalized individuals reveal significant differences in frailty (51.8% vs 2.9%), basic activities of daily living (ADLs) (median Barthel score 50 vs 75), and polypharmacy (74.6% vs 79.4%) respectively. The results confirm a higher prevalence of frailty and functional dependence among those living in nursing homes. Conclusions: The main variables defining frailty and the clinical variables that compose it are significantly higher among institutionalized individuals, highlighting the need for multidimensional, interdisciplinary, and integrated interventions to address and improve their health and well-being