Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributorUniversitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat de Medicina
dc.contributor.authorPorta Landa, Víctor José
dc.date.accessioned2025-01-14T08:21:33Z
dc.date.available2025-01-14T08:21:33Z
dc.date.created2024-05
dc.date.issued2024-05-16
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10854/8387
dc.descriptionCurs 2023-2024es
dc.description.abstractIntroduction: Atrial fibrillation is the most prevalent arrhythmia in adults worldwide, significantly impacting patients' lives. It is essential an early detection of this condition, as well as identifying those who are more susceptible to worse treatment outcomes. Recent research has explored the association between epicardial fat (measured by transthoracic echocardiography) and the arrhythmia treatment results, showing that increased adipose tissue correlates with worse arrhythmia control and progression. Objectives: Primary: To determine the relationship between epicardial fat and the number and effectiveness of cardioversions. Secondary: Type of treatment following cardioversion (vein pulmonary ablation or pharmacological) and rhythm control status at one year. Methods: Retrospective observational cohort study of patients diagnosed with atrial fibrillation and undergoing electrical cardioversion during the first year of diagnosis at Vic Hospital between April 2019 to April 2023. Patients were categorized into two groups based on epicardial fat thickness: < 5 mm (n = 20) or ≥ 5 mm (n = 20), measured by echocardiography. Hypothesis testing was performed using the chi-square test, and multivariate analysis of primary objectives was conducted. Results: No significant differences were observed in patient characteristics. Patients with ³ 5 mm required more shocks (2.02, 95% CI 1.07 – 3.84) and had lower cardioversion effectiveness (4.84, 95% CI 1.31 – 17.93). Additionally, they were at higher risk of poor rhythm control at one year (4.188, 95% CI 1.45 – 12), but there was no clinical or statistical relationship with the type of post-cardioversion treatment performed (1.33, 95% CI: 0.58 – 3). Conclusion: Individuals with grater epicardial adipose tissue are at greater risk of requiring more shocks, experiencing lower effectiveness of cardioversion, and having poorer arrhythmia control at one yeares
dc.description.abstractIntroducción: La fibrilación auricular es la arritmia más prevalente en adultos a nivel mundial, impactando significativamente en la vida de los pacientes. Es esencial una detección temprana de esta condición, así como identificar a aquellos que son más susceptibles a peores resultados en el tratamiento. Investigaciones recientes han explorado la asociación entre la grasa epicárdica (medida por ecocardiografía transtorácica) y los resultados del tratamiento de la arritmia, mostrando que un aumento del tejido adiposo se correlaciona con un peor control y progresión de la arritmia. Objetivos: Primario: Determinar la relación entre la grasa epicárdica y el número y efectividad de las cardioversiones. Secundarios: Tipo de tratamiento después de la cardioversión (ablación de la vena pulmonar o farmacológico) y el estado de control del ritmo al año. Métodos: Estudio de cohorte observacional retrospectivo de pacientes diagnosticados con fibrilación auricular y sometidos a cardioversión eléctrica durante el primer año de diagnóstico en el Hospital de Vic entre abril de 2019 y abril de 2023. Los pacientes se categorizaron en dos grupos según el grosor de la grasa epicárdica: < 5 mm (n = 20) o ≥ 5 mm (n = 20), medido por ecocardiografía. Se realizó una prueba de hipótesis utilizando la prueba de chi-cuadrado, y se llevó a cabo un análisis multivariante de los objetivos primarios. Resultados: No se observaron diferencias significativas en las características de los pacientes. Los pacientes con ≥ 5 mm requirieron más choques (2.02, IC 95% 1.07 – 3.84) y tuvieron una menor efectividad de la cardioversión (4.84, IC 95% 1.31 – 17.93). Además, presentaron un mayor riesgo de mal control del ritmo al año (4.188, IC 95% 1.45 – 12), pero no hubo relación clínica o estadística con el tipo de tratamiento post-cardioversión realizado (1.33, IC 95%: 0.58 – 3). Conclusión: Los sujetos con mayor tejido adiposo epicárdico tienen un mayor riesgo de requerir más choques, experimentar una menor efectividad de la cardioversión y tener un peor control de la arritmia al añoes
dc.description.abstractIntroducció: La fibril·lació auricular és l’arrítmia més prevalent en adults a nivell mundial, impactant significativament en la vida dels pacients. És essencial una detecció precoç d’aquesta condició, així com identificar aquells que són més susceptibles a pitjors resultats en el tractament. Investigacions recents han explorat l’associació entre el greix epicàrdic mesurat per ecocardiografia transtoràcica i els resultats del tractament de l’arrítmia, mostrant que un augment del teixit adipós es correlaciona amb un pitjor control i progressió de l’arrítmia. Objectius: Primari: Determinar la relació entre el greix epicàrdic i el nombre i efectivitat de les cardioversions. Secundaris: Tipus de tractament després de la cardioversió (ablació de la vena pulmonar o farmacològic) i l’estat de control del ritme a l’any. Mètodes: Estudi de cohort observacional retrospectiu de pacients diagnosticats amb fibril·lació auricular i sotmesos a cardioversió elèctrica durant el primer any de diagnòstic a l’Hospital de Vic entre abril de 2019 i abril de 2023. Els pacients es van categoritzar en dos grups segons el gruix del greix epicàrdic: < 5 mm (n = 20) o ≥ 5 mm (n = 20), mesurat per ecocardiografia. Es va realitzar una prova d'hipòtesi utilitzant la prova de chi-quadrat, i es va dur a terme una anàlisi multivariant dels objectius primaris. Resultats: No es van observar diferències significatives en les característiques dels pacients. Els pacients amb ≥ 5 mm van requerir més xocs (2.02, IC 95% 1.07 – 3.84) i van tenir una menor efectivitat de la cardioversió (4.84, IC 95% 1.31 – 17.93). A més, van presentar un major risc de mal control del ritme a l’any (4.188, IC 95% 1.45 – 12), però no hi va haver relació clínica o estadística amb el tipus de tractament post-cardioversió realitzat (1.33, IC 95%: 0.58 – 3). Conclusió: Els subjectes amb més teixit adipós epicàrdic tenen un major risc de requerir més xocs, experimentar una menor efectivitat de la cardioversió i tenir un pitjor control de l’arrítmia a l’any.es
dc.formatapplication/pdfes
dc.format.extent18 p.es
dc.language.isoenges
dc.rightsAquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commonses
dc.rights.urihttps://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.caes
dc.subject.otherGrassa Epicàrdicaes
dc.subject.otherArrítmiaes
dc.titleInfluence of epicardic adipose tissue on the treatment and prognostic of atrial fibrillationes
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesises
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccesses
dc.type.versioninfo:eu-repo/updatedVersiones


Fitxers en aquest element

 

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Aquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commons
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca
Comparteix a TwitterComparteix a LinkedinComparteix a FacebookComparteix a TelegramComparteix a WhatsappImprimeix