Creation and validation of three virtual reality environments for older adults

Abstract

Many authors have been studying the potential of virtual reality, with its pleasant environments that can increase the feeling of relaxation and at the same time decrease feelings such as stress or anxiety. These positive effects are a reason that we have seen a rise in the use of this technology in different areas such as mental health. The document presented is based on the realization of a pilot test using a head-mounted virtual reality display, with ten users (n=10) from the Home Care Service of the Manlleu City Council (Osona, Spain), to search for indicators for the creation of virtual reality environments. This research aims to create three, head-mounted display, virtual reality environments and verify their impact on older adults from five residences located in the Baix Maresme area (Barcelona, Spain). The study sample consisted of 31 people (n= 31) of whom eighteen were women and thirteen men, of which sixteen people were over 89 years old, eleven were between 79 and 89 years old, and four people were between 66 and 77 years old. Each participant viewed the three virtual reality environments and answered the Positive and Negative Affect Schedule Questionnaire (PANAS), the Slater-Usoh-Steed (SUS), and the Simulator Sickness Questionnaire (SSQ). The present study has been approved by the Research Ethics Committee of the University of Vic – Central University of Catalonia. The results of the study indicate that the main conclusion is the lack of function of the experimental condition relative to the Forest. On the other hand, both for the condition of the Sea and that of the River, the statistically significant results expected from the research have been found, being able to speak of significant improvements both in positive emotions and in the decrease of negative emotions. Keywords: virtual reality, older adults, validation, affect, cybersickness.

Molts autors han estudiat el potencial de la realitat virtual, amb els seus entorns agradables que poden augmentar la sensació de relaxació i alhora disminuir sentiments com l'estrès o l'ansietat. Aquests efectes positius són un motiu pel qual hem vist un augment en l'ús d'aquesta tecnologia en diferents àmbits com la salut mental. El document presentat es basa en la realització d'una prova pilot mitjançant unes ulleres de realitat virtual, amb deu usuaris (n=10) del Servei d'Atenció Domiciliària de l'Ajuntament de Manlleu (Osona, Espanya), per a la recerca d'indicadors de la creació d'entorns de realitat virtual. Aquesta investigació pretén crear tres entorns de realitat virtual i comprovar el seu impacte en la gent gran de cinc residències situades a la zona del Baix Maresme (Barcelona, Espanya). La mostra de l'estudi estava formada per 31 persones (n= 31) de les quals divuit eren dones i tretze homes, de les quals setze persones tenien més de 89 anys, onze entre 79 i 89 anys i quatre persones entre 66 i 77 anys. Cada participant va veure els tres entorns de realitat virtual i va respondre el qüestionari Positive and Negative Affect Schedule Questionnaire (PANAS), el qüestionari Slater-Usoh-Steed (SUS) i el qüestionari Simulator Sickness Questionnaire (SSQ). El present estudi ha estat aprovat pel Comitè d'Ètica de la Recerca de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Els resultats indiquen que la principal conclusió és la manca de funció de la condició experimental en relació amb el Bosc. D'altra banda, tant per la condició del Mar com la del Riu, s'han trobat els resultats estadísticament significatius que s'esperaven de la investigació, podent parlar de millores significatives tant en les emocions positives com en la disminució de les emocions negatives. Paraules clau: realitat virtual, persones d’edat avançada, validació, afecte, cibermalaltia.