Depathologization of asexuality: A systematic review

Abstract

This systematic literatur e review aims to clarify the distinction between the asexual sexual orientation and a sexual dysfunction, such as Female Sexual Interest/Arousal Disorder FSIAD and Male Hypoactive Sexual Desire Disorder ( MHSDD )), to prevent the pathologization of individuals identifying as asexual . Following PRISMA guidelines, articles were systematically retrieved from Psycinfo, Pubmed, Scopus and Web of Science databases on January 24 th , 2024, without date restrictions. Initial research yielded 45 articles, from with 22 duplicates were removed. After title screening, 3 articles were excluded for not meeting inclusion criteria, resulting in 20 articles for full text review. Ultimately, 7 articles were deemed eligible for analysis, with particular emphasis on the study introducing the Asexual Identity Scale (AIS) AIS). The AIS facilitates objective classification of asexual participants, minimizing reliance on self reporting and individual bias. Despite the insights obtained from the reviewed literature, limitations arose from the relatively small pool of eligible studies, warranting cautious interpretation. Nevertheless, findings affirm asexual ity as a distinct orientation su pported by empirical evidence. While the boundary between asexual orientation and sexual dysfunction remains somewhat unclear. there is clarity that underscores the need for continued investigation. More scientific research is imperative to promote inclusivity within therapeutic and social contexts, ensuring accurate understanding and support for individuals navigating diverse sexual identities. This review highlights the complexity inherent in distinguishing asexual orientation from a sexual dysfunction and emphasizes the importance of nuanced, evidence based approaches in preventing stigmatization and promoting inclusivity. Keywords: asexuality, FSIAD, MHSDD, sexual dysfunction ,

Aquesta revisió sistemàtica de la literatura té com a objectiu aclarir la distinció entre l’orientació sexual asexual i una disfunció sexual, com ara el Trastorn de l’Interès/ Excitació Sexual Femení (TIESF) i el Trastorn del Desig Sexual Hipoactiu del Baró (TDSHB) TDSHB), per tal de prevenir al patologització de les persones que s’identifiquen com asexuals. Seguint les directius PRISMA, els articles van ser obtinguts sistemàticament de les bases de dades Psycinfo, Pubmed, Scopus i Web of Science el 24 de gener de 2024, sense restricció de dates. La recerca inicial va produir 45 articles, dels quals se’n van eliminar 22 duplicats. Després de la selecció dels títols, es van excloure 3 articles per no complir amb els criteris d’inclusió, resultant en 20 articles per a la revisió completa del text. Finalment, 7 articles van ser considerats elegibles per a l’anàlisi, amb un èmfasi particular en l’estudi que va introduir l’Escala d’Identitat Asexual (Asexual Identity Scale, AIS). L’AIS facilita la classificació objectiva dels participants asexuals, minimitzant la dependència de l’auto identificació i el biaix individual. Malgrat les percepcions obtingudes de la literatura revisada , van sorgir limitacions a causa del relativament petit nombre d’estudis elegibles, justificant una interpretació prudent. Tot i així, els resultats afirmen l’asexualitat com una orientació distinta recolzada per evidència empírica. Tot i que la frontera entre l’orientació asexual i la disfunció roman en cerca mesura poc clara, hi ha claredat que subratlla la necessitat d’una investigació contínua. La recerca científica és imperativa per promoure la inclusivitat dins dels contextos terapèutics i socials, assegurant una comprensió i suport precisos per a les persones que naveguen en identitats sexuals diverses. Aquesta revisió destaca la complexitat inherent en distingir l’orientació sexual asexual de la disfunció sexual i posa de manifest la importància d’enfocaments especialitzats i basats en evidències per prevenir l’estigmatització i promoure la inclusivitat. Paraules clau: Asexualitat, FSIAD, MHSDD, disfunció sexual, diferència