La perspectiva ètica sobre les mesures coercitives en salut mental revisió bibliogràfica

Abstract

Introducció: Les mesures coercitives són una pràctica amb certa recurrència en l’àmbit de la salut mental. Aquestes són variades i impliquen diversos dilemes ètics respecte els drets de l’usuari. Les infermeres exerceixen un paper important en la millora de l’estat de la persona que les rep i poden tenir una influència sobre la prevalença d’aquestes. Objectius: Conèixer la dimensió i perspectives ètiques sobre les mesures coercitives, així com descriure les funcions d’infermeria en l’ús d’aquestes. Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica en les bases de dades SCOPUS i PubMed, a partir d’una pregunta d’investigació creada segons la metodologia PICO. Resultats: S’han seleccionat un total de 8 articles per a la realització de la revisió bibliogràfica, s’ha descrit el procés de selecció amb el diagrama de flux de PRISMA i s’ha avaluat la fiabilitat d’aquests segons les plantilles CASP. Conclusions: La majoria d’autors estan d’acord en utilitzar les mesures coercitives com a últim recurs, tenint en compte diversos arguments ètics al voltant dels principis bioètics i els drets de l’usuari. La legalitat en torn d’aquestes pràctiques és canviant i s’encamina cap a la reducció del seu ús. Les infermeres són essencials per a garantir el benestar dels usuaris que les reben i poden tenir cert grau d’influència sobre la prevalença de l’ús de la coerció.

Introduction: Coercive measures a recurrent practice in the mental health field. These comprehend a series of performances that involve numerous ethical dilemmas regarding the user’s rights. Nurses have a significant impact in the well-being of the people who receive coercion and can be relevant to determine the prevalence of it. Objectives: Identify the ethical dimension and different perspectives around coercion, as well as describing the nurses’ role regarding its use. Methods: A systematic review of the literature has been made throughout SCOPUS’ and PubMed’s databases, with the help of an investigation question created following PICO’s method. Results: A total number of 8 articles have been selected for the making of the revision. The selection process has been described through PRISMA’s flux diagram and its reliability has been determined with the help of CASP’s templates. Conclusions: Most of the authors agree on the use of coercion as the last resort, considering multiple ethical arguments which involve the principles of bioethics and the user’s rights. The legislation around them is constantly changing and its evolution seems to be in the path of the reduction or elimination of coercion. Nurses are essential to ensure the user’s wellbeing and can have some degree of influence in the prevalence of the use of coercion.