Entrenament de força i pliometria per a la millora del salt vertical en jugadores de voleibol
Visualitza/Obre
Aquest document conté fitxers embargats indefinidament
Autor/a
Altres autors/es
Data de publicació
2025-05-01Resum
Aquest estudi té com a objectiu analitzar i comparar l’eficàcia de dos mètodes d’entrenament
pliomètric i de força per determinar quin és més efectiu per augmentar el salt vertical en
jugadores de voleibol de categoria sènior. L’estudi utilitza un disseny experimental de tipus
crossover amb una mostra de 10 jugadores, dividides en dos grups. Cadascun dels grups va
realitzar tres setmanes d’entrenament (pliometria o força) seguides d’una setmana de descans
(washout), i després va intercanviar el mètode d’entrenament. Els entrenaments es van dur a
terme amb pes corporal i bandes elàstiques dins d’un entorn de pista.
Per avaluar els efectes de la intervenció es van utilitzar tres proves de salt vertical: Squat
Jump (SJ), Countermovement Jump (CMJ) i Abalakov Jump (AJ), mitjançant l’aplicació My
Jump. Els resultats indiquen que l’entrenament pliomètric és més efectiu que el de força en la
millora del salt vertical. Per exemple, durant el primer bloc, el grup que va realitzar
pliometria va millorar el CMJ +1,70 cm (5,9 %); el SJ, +1,68 cm (6,5 %), i el AJ, +2,54 cm
(8,0 %), valors clarament superiors als registrats pel grup de força.
A més, l’ordre d’aplicació dels entrenaments també influeix en l’eficàcia: iniciar amb
pliometria i continuar amb força produeix millores més grans que fer-ho a l’inrevés. En
conclusió, es recomana implementar l’entrenament pliomètric com a estratègia principal per
optimitzar el rendiment del salt vertical en el voleibol, especialment quan es disposa de
recursos limitats.
This study aims to analyze and compare the effectiveness of two training methods plyometric
and strength-based, to determine which is more effective for increasing vertical jump height
in senior female volleyball players. The design is a true experimental crossover with 10
players randomly divided into two groups. Each group completed three weeks of either
plyometric or strength training, followed by a one-week washout period, after which the
training methods were switched. All sessions used bodyweight and elastic bands, conducted
on-court.
To measure the impact, vertical jump tests were conducted (Squat Jump, Countermovement
Jump, Abalakov Jump) using the validated My Jump app. Results showed that plyometric
training was more effective than strength training. For example, in the first phase, the
plyometric group improved CMJ by +1.70 cm (5.9%), SJ by +1.68 cm (6.5%), and AJ by
+2.54 cm (8.0%), significantly outperforming the strength group.
Furthermore, training order influenced outcomes: starting with plyometric training followed
by strength yielded better improvements than the reverse. In conclusion, plyometric training
is recommended as the primary method to enhance vertical jump performance in volleyball
players, particularly in low-resource environments.
Tipus de document
Projecte/Treball fi de carrera o de grau
Versió del document
Versió publicada
Llengua
Català
Paraules clau
Pàgines
61 p.
Publicat per
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Nota
Curs 2024-2025
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
Drets
Tots els drets reservats