Veus en desavantatge

Abstract

Aquest Treball de Fi de Grau analitza les conductes masclistes en el videojoc competitiu Valorant, amb l’objectiu principal d’explorar com aquestes afecten emocionalment i socialment les jugadores. A partir d’una metodologia qualitativa, s’han realitzat dos grups de discussió amb vuit participants (quatre dones i quatre homes) per recollir testimonis directes sobre la seva experiència dins del joc. Els resultats mostren que les jugadores són víctimes habituals de comentaris sexistes, assetjament verbal i discriminació, especialment a través del xat de veu. Aquestes situacions generen conseqüències emocionals com la frustració, la por o el desgast psicològic, així com estratègies d’afrontament com ocultar el gènere, no utilitzar el micròfon o jugar exclusivament amb persones de confiança. A més, es posa de manifest la normalització d’aquestes actituds dins la comunitat masculina i la manca de mesures efectives per part de les empreses desenvolupadores. El treball conclou que el masclisme dins d’entorns digitals competitius no és anecdòtic, sinó estructural, i afecta tant la participació com el benestar de les jugadores. Així mateix, s’evidencia la necessitat d’impulsar mesures educatives, de moderació i de suport comunitari per construir espais de joc més inclusius i segurs.

This undergraduate thesis examines sexist behavior in the competitive video game Valorant, focusing on how such dynamics emotionally and socially impact female players. Using a qualitative methodology, two focus groups were conducted with eight participants (four women and four men), gathering first-hand accounts of their in-game experiences. Findings reveal that female players are frequently exposed to sexist comments, verbal harassment, and discrimination, particularly through voice chat. These experiences lead to emotional consequences such as frustration, fear, and psychological exhaustion, as well as coping strategies like hiding gender, avoiding voice chat, or playing only with trusted peers. The study also highlights the normalization of these behaviors among male players and the lack of effective interventions by game developers. The research concludes that sexism in competitive digital spaces is structural rather than occasional and significantly affects women’s participation and well-being. It emphasizes the urgent need for educational efforts, better moderation systems, and community-based support to foster more inclusive and safer gaming environments