La cançó improvisada a l’Educació Secundària Obligatòria

Abstract

La cançó improvisada és un gènere musical propi de la música tradicional catalana que s’expressa seguint uns patrons comuns: una melodia repetitiva i coneguda pel públic; versos improvisats que segueixen una estructura i una rima determinades; i una tornada amb una lletra fixa, no improvisada, que és cantada col·lectivament. Aquest treball té per objectiu aprofundir en el concepte de cançó improvisada i explorar-ne el potencial dins el currículum de música a l’educació secundària obligatòria. Es proposa una situació d’aprenentatge adreçada a l’alumnat de 1r d’ESO i una guia docent, amb la voluntat de posar en valor la riquesa musical, lingüística i social d’aquest gènere. La proposta subratlla la seva rellevància curricular i didàctica, atesa la capacitat d’aquest recurs per estimular la creativitat, promoure l’autonomia i afavorir la col·laboració entre iguals, en plena sintonia amb les competències clau establertes pel currículum vigent.

Improvised song is a musical genre rooted in Catalan traditional music, characterized by several common features: a repetitive melody familiar to the audience, improvised verses that follow a specific structure and rhyme scheme, and a fixed, non-improvised chorus sung collectively. This study aims to explore the concept of improvised song in depth and examine its potential within the music curriculum in secondary education. It presents a learning situation and an accompanying teaching guide designed for first-year secondary students (1r d’ESO), with the aim of highlighting the musical, linguistic, and social richness of this genre. The proposal emphasizes its curricular and pedagogical relevance, as this resource fosters creativity, promotes autonomy, and encourages peer collaboration, in full alignment with the key competences established by the current curriculum.