Uses and perceptions of translanguaging and code-switching as foreign language teaching strategies: A case study

Abstract

The use of the first language of the group (or L1) as a scaffolding device to teach a foreign language (or FL), is gaining ground as a pedagogical tool in the FL classroom. This leads to the coexistence of two languages within one classroom, which paves the way for code-switching and translanguaging as legitimate FL teaching strategies. This case study, based on a language school for adults in Catalonia, delves into teachers’ knowledge, extent and frequency of use, and prevalent perceptions of code switching and translanguaging as FL teaching strategies. Using a mixed-method approach combining a focus group discussion and a series of classroom observations, the research findings reveal that most foreign language teachers use both FL and L1 in a variety of classroom situations, notably to teach vocabulary and grammar, for classroom management and to create bonds with learners, particularly with lower-level students. However, there is a clash between teachers’ actual practices and their beliefs, which are affected by a strong tradition of FL use only. The latter often leadsto feelings of guilt and acquiescence among professionals towards applying code-switching and translanguaging strategies in the classroom, as those, if overused, tend to deprive learners of a necessary exposure to the FL. As a conclusion, it is argued that, in an increasingly multilingual world, a balance should be found between exposure to the FL and a reasonable use of the L1.

L’ús de la primera llengua del grup (o L1) com a dispositiu de suport (scaffolding) per ensenyar una llengua estrangera (LE) està guanyant terreny com a eina pedagògica a l’aula de LE. Això dona peu a la convivència de dues llengües dins l’aula, cosa que legitima l’alternança de codi lingüístic (code-switching) o el transllenguatge (translanguaging) com a estratègies vàlides per a la didàctica de llengües estrangeres. Aquest estudi de cas, centrat en una escola d’idiomes per a adults, explora el coneixement, el grau i freqüència d’ús, i les principals percepcions dels professors pel que fa a l’alternança de codi i el transllenguatge com a estratègies per a l’ensenyament d’una LE. Mitjançant un mètode mixt que combina un grup de discussió i una sèrie d’observacions d’aula, els resultats de la investigació revelen que la majoria de professors fan servir tant la LE com la L1 en diverses situacions dins l’aula, especialment per a ensenyar vocabulari i gramàtica, per a la gestió d’aula i per crear vincles amb els alumnes, sobretot els de nivells baixos. No obstant això, s’observa un contrast entre les pràctiques reals dels professors i les seves creences, que es veuen afectades per una forta tradició d’ús exclusiu de la LE. Aquesta circumstància segueix provocant sentiments de culpa i aquiescència entre els professors pel que fa a l’aplicació d’estratègies de code-switching i translanguaging a l’aula, ja que si són utilitzades en excés, sovint priven els alumnes d’una exposició necessària a la LE. Com a conclusió, s’argumenta que en un món cada cop més multilingüe, cal caminar cap a un equilibri entre l’exposició a la LE i un ús raonable de la L1.