Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributorUniversitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Centre Estudis Interdisciplinaris de Gènere
dc.contributor.authorGonzález Ruiz, Lorena
dc.date.accessioned2024-12-20T11:19:55Z
dc.date.available2024-12-20T11:19:55Z
dc.date.created2024-12
dc.date.issued2024
dc.identifier.citationGonzález Ruiz, L. (2024). L’Altre Ubic: cap a una Gestió Cultural Queer-feminista més Inclusiva i Contemporània. Barcelona Investigació Art Creació, 12(1). https://doi.org/10.17583/brac.11189es
dc.identifier.issn2014-8992
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10854/8316
dc.description.abstractAquest article cerca comprendre de quina manera l’art pot contribuir a donar a conèixer i visibilitzar les identitats de gènere no normatives. Amb aquest objectiu, i a través de l’anàlisi d’un cas d’estudi, l’exposició L’Altre Ubic, Migracions del Cos Fragmentat (2020-2023) que recull obres d’art contemporani entorn la fluïdesa del gènere, es planteja la gestió cultural i el revisionisme discursiu queer-feminista com l’estratègia pràctica per construir una gestió cultural més inclusiva i contemporània. L’article explora com L’Altre Ubic presenta característiques principals de la gestió cultural queer-feminista: el revisionisme discursiu de les narratives hegemòniques entorn el gènere, un posicionament situat, la recuperació de narratives minoritzades, la recuperació dels discursos no lineals i la contextualització històrica dels mateixos. Les conclusions recullen l’especificitat del cas d’estudi: d’una banda el seu caràcter meta-cultural i semiòtic; de l’altra, en tant que exemple paradigmàtic de la gestió queer-feminista més enllà dels espais museístics, específicament orientada als espais de dinamització cultural, tals com centres cívics, centres de cultura contemporània i fàbriques de creació. Partint d’una perspectiva construccionista, l’article conclou emfatitzant el caràcter palimpsèstic de les narratives col·lectives, com ho són aquelles entorn la gestió de la cultura i la identitat.es
dc.description.abstractEste artículo busca comprender cómo el arte puede contribuir a dar a conocer y visibilizar las identidades de género no normativas. Con este objetivo, ya través del análisis de un caso de estudio, la exposición L’Altre Ubic, Migracions del Cos Fragmentat (2020-2023) que recoge obras de arte contemporáneo en torno a la fluidez del género, se plantea la gestión cultural y el revisionismo discursivo queer-feminista como estrategia práctica para construir una gestión cultural más inclusiva y contemporánea. El artículo explora cómo L’Altre Ubic presenta características principales de la gestión cultural queer-feminista: el revisionismo discursivo de las narrativas hegemónicas sobre el género, un posicionamiento situado, la recuperación de narrativas minorizadas, la recuperación de los discursos no lineales y su contextualización histórica. Las conclusiones recogen la especificidad del caso de estudio: por un lado, su carácter meta-cultural y semiótico; por otro, como ejemplo paradigmático de la gestión queer-feminista más allá de los espacios museísticos, específicamente orientada a los espacios de dinamización cultural, como centros cívicos, centros de cultura contemporánea y fábricas de creación. Partiendo de una perspectiva construccionista, el artículo concluye enfatizando el carácter palimpséstico de las narrativas colectivas, como lo son aquellas sobre la gestión de la cultura y la identidad.es
dc.description.abstractThis article seeks to understand how art can contribute to making non-normative gender identities known and visible. Bearing in mind this objective we analyse a case study, the exhibition L’Altre Ubic, Migracions del Cos Fragmentat (2020-2023) that gathers contemporary artworks around gender fluidity, to propose cultural management and queer-feminist discursive revisionism as a practical strategy to build a more inclusive and modern cultural management. The article explores how L’Altre Ubic presents the main characteristics of queer-feminist culture management: the discursive revisionism of hegemonic narratives on gender, a located perspective, the recovery of minorized narratives, as well as the recovery of non-linear discourses and their historical contextualization. The conclusions reflect the specificity of the case study: on the one hand, its meta-cultural and semiotic character; on the other hand, its importance as a paradigmatic example of queer-feminist management beyond museums, specifically oriented to cultural platforms devoted to cultural dynamization, such as civic centres, contemporary culture centres and creation factories. Coming from a constructionist perspective, the article highlights the palimpsest character of collective narratives, such as those on culture management and identity.es
dc.formatapplication/pdfes
dc.format.extent32 p.es
dc.language.isocates
dc.publisherUniversitat de Barcelonaes
dc.rightsAquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commonses
dc.rights.urihttps://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.caes
dc.subject.otherGestió culturales
dc.subject.otherFeminisme en l'artes
dc.subject.otherIdentitat de gènerees
dc.subject.otherArt modern -- S. XXIes
dc.titleL’Altre Ubic: cap a una Gestió Cultural Queer-feminista més Inclusiva i Contemporàniaes
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articlees
dc.identifier.doihttps://doi.org/10.17583/brac.11189
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccesses
dc.type.versioninfo:eu-repo/publishedVersiones
dc.indexacioIndexat a SCOPUSes
dc.indexacioIndexat a CARHUS+es
dc.indexacioIndexat a ESCIes


Ficheros en el ítem

 

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Aquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commons
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca
Compartir en TwitterCompartir en LinkedinCompartir en FacebookCompartir en TelegramCompartir en WhatsappImprimir