L’ús del català en alumnes d’ESO: Estudi sobre els factors que ho faciliten i ho dificulten

Abstract

Aquest estudi investiga l’ús de llengües a un centre de secundària de Barcelona. Concretament, explora quins factors faciliten o dificulten l’ús del català per part de l’alumnat. Es posa el focus en pràctiques del professorat com ara la insistència perquè l’alumne parle català, en l’ús del català per part dels mateixos docents i també quins elements fan que l’alumne catalanoparlant use el castellà. Per fer-ho s’analitza una classe de 2n d’ESO d’un institut del districte de Sant Andreu, a Barcelona, posant èmfasi en com les creences i ideologies lingüístiques dels aprenents i els comportaments dels professors influeixen en les tries lingüístiques dels adolescents a l’aula. Metodològicament, s’empren les tècniques de l’observació a l’aula, els grups focals i les notes de camp per recopilar dades d’estudi. Es conclou que la insistència cap a l’alumnat per parlar català pot ser contraproduent, que l’ús de la llengua catalana per part del docent és crucial a l’hora de facilitar el canvi al català dels estudiants i que el pragmatisme que pot dur l’alumne catalanoparlant a parlar castellà s’ha de contrarestar amb la creació de vincles i l’explotació de les percepcions positives que els alumnes tenen del català. Mots clau: català, centres de secundària, tries lingüístiques, didàctica, sociolingüística

This essay studies the language use in a secondary school in Barcelona. Specifically, researches over the elements that either facilitate or hinder the use of Catalan by students. It focuses on teachers’ practices such as the persistence to make students speak Catalan, on the use of Catalan by teachers themselves and also what factors make the Catalan-speaker pupils to use Spanish. To unfold the research a class of year 9 of secondary school in Sant Andreu district, in Barcelona, is analysed, emphasising on how the beliefs and linguistic ideologies of students and the educators’ behaviour influence on the linguistic choices of the teenagers in the classroom. In terms of methodology, the class observation, focal groups and field notes techniques are utilised in order to gather data for the investigation. It is concluded that the persistence to make students speak Catalan might be counterproductive, that the use of Catalan by teachers is crucial to facilitate the choices of students to Catalan and that the pragmatism which can bring Catalan-speaking pupils to speak Spanish must be counteracted by bonding with students and the use of the positive perception that students have over Catalan. Key words: Catalan, secondary school, linguistic choices, didactics, sociolinguistics