La cohesió grupal en l’educació artística. El cinema d’animació com a eina inclusiva a educació primària

Abstract

Aquest estudi investiga quins elements del procés d’ensenyament-aprenentatge incideixen en la cohesió grupal en un context d’educació artística. L’estudi parteix de l’observació de dues experiències en què l’alumnat universitari del Grau en Mestres d’Educació Primària guia a grups reduïts d’infants en la creació col·lectiva d’una pel·lícula d’animació en stop-motion. Els objectius principals són descriure el funcionament de la cohesió grupal en aquest procés, identificar quins factors hi incideixen, recollir les percepcions dels estudiants sobre els elements que l’afavoreixen o obstaculitzen, i reflexionar sobre el paper de les arts a l’hora d’amplificar la subjectivitat i la seva interacció amb la cohesió de grup. La recerca s’inscriu en un paradigma interpretatiu i adopta una metodologia narrativa i s’han recollit les dades mitjançant una taula d’indicadors de cohesió grupal, una entrevista semiestructurada i dos grups focals amb els estudiants participants. Els resultats evidencien que la cohesió grupal no es produeix de manera espontània, sinó que es construeix a partir de microinteraccions significatives, de l’escolta i del reconeixement mutu. La qualitat de la relació entre l’alumnat, entre docents i alumnes, i entre els mateixos docents emergeix com un factor determinant. També es destaca la importància d’un ambient segur, la participació activa, l’ajuda mútua i el guiatge empàtic per part dels docents. L’educació artística, en aquest sentit, es presenta com un espai privilegiat per fomentar la creativitat individual i col·lectiva, i com un mitjà potent per afavorir la cohesió grupal. L’estudi conclou que calen més espais pedagògics que promoguin tant la construcció de vincles com el desenvolupament de la creativitat individual, situant la cohesió grupal com una base necessària per a processos creatius compartits.

This study investigates which elements of the teaching-learning process influence group cohesion in an arts education context. The aim of the study is to identify which factors influence the process, to collect students' perceptions about the elements that favor or hinder it, and to reflect on the role of the arts in amplifying subjectivity and its interaction with group cohesion. The research falls within an interpretive paradigm and adopts a narrative methodology. Data was collected through a table of group cohesion indicators, a semi-structured interview and two focus groups with the participating students. The results show that group cohesion does not occur spontaneously, but is built from meaningful micro-interactions, listening and mutual recognition. The quality of the relationship among students, between teachers and students, and among teachers themselves emerges as a determining factor. The importance of a safe environment, active participation, mutual help and empathetic guidance by teachers is also highlighted. Arts education, in this sense, is presented as a privileged space to foster individual and collective creativity, and as a powerful means to promote group cohesion. The study concludes that there is a need for more pedagogical spaces that promote both the construction of bonds and the development of individual creativity, placing group cohesion as a necessary basis for shared creative processes.