Anàlisi de la influència de l’aprenentatge cooperatiu en la implementació de la unitat didàctica de bàdminton, al curs escolar de 2n d’ESO de l’Institut de Sarrià de Ter

Abstract

Es porta a terme una anàlisi del model pedagògic de l'aprenentatge cooperatiu dins les classes d'Educació Física, concretament al curs de segon d'ESO de l'Institut de Sarrià de Ter. L'objectiu general de la recerca es basa a analitzar les habilitats socials que apareixen dins la Unitat Didàctica de bàdminton, al mateix temps, que els elements essencials d'aquest model pedagògic. El mètode utilitzat, es centre en una mostra de 76 alumnes de segon d'ESO, destacant-ne 43 noies i 33 nois, mitjançant tres instruments: el quadern d'equip, les entrevistes semiestructurades i el qüestionari CAC. La intervenció s'ha dut a terme durant un període de quatre setmanes, en el qual, el disseny utilitzat és un estudi de cas, a partir de la utilització d'una metodologia mixta. Els resultats indiquen que les variables de les habilitats socials de la comunicació, l'empatia i la responsabilitat individual són molt significatives, pel fet que, han aparegut durant tota la intervenció, de la mateixa manera que els cinc elements essencials de l'aprenentatge cooperatiu. En conclusió, sembla a ser, que una proposta d'Unitat Didàctica amb la implementació d'aquest model, pot ajudar a assolir objectius d'un caire social o afectiu motivacional més enllà d'objectius cognitius o motrius.

An analysis of the pedagogical model of cooperative learning within the Physical Education classes is carried out in this paper, specifically, in the second year of ESO at the Institut de Sarrià de Ter. The main objective of this research is to analyzing the social skills that appear within the Badminton Teaching Unit, at the same time as the essential elements of this pedagogical model. The method used focuses on a sample of 76 secondary school students, especifically 43 girls and 33 boys, using three instruments: the team notebook, the semi-structured interviews, and the CAC questionnaire. The intervention was carried out for four weeks, in which the design used is a case study, based on the use of a mixed methodology. The results indicate that the variables of social communication skills, empathy, and individual responsibility are very significant because they have appeared throughout the intervention, in the same way, that the five essential elements of learning in a cooperative eay. In conclusion, it seems that a Didactic Unit proposal with the implementation of this model can help to achieve objectives of a motivational social or affective nature beyond cognitive or motor objectives.